Dia escolar de la Pau

El dia 30 de gener es celebra el Dia Escolar de la NO-violència i la Pau des de 1964 (DENIP), al mateix temps que es commemora l'aniversari de la mort de MAHATMA GANDI, qui va ser pioner practicant el principi de SATYAGRAHA: resistència a la tirania mitjançant la desobediència civil massiva NO VIOLENTA.

Com que és una celebració escolar, des dels Centres Educatius es duen a terme en aquestes dates ,des de ja fa bastants anys, tasques de" l'Educació per a la Pau". Però a més forma part del currículum i del quefer quotidià dels Centres el foment del pacifisme i la resolució de conflictes en totes les etapes educatives , ensenyant habilitats socials i tècniques de mediació i expressió. Malgrat tots els esforços que es fan des dels col·legis, dels IES i altres centres tipus d'entitats educatives, és necessari la implicació de tota la societat.

Hem de marxar tots junts (adults, xiquets, joves, persones de tota mena de condició social, vessant política, creences religioses, etc.) en la resolució positiva i constructiva dels conflictes quotidians. És necessari dotar als xiquets i joves d'eines per afrontar-los tant pel que fa a la seua societat més pròxima (amics, família, grups esportius o culturals) com de la societat més llunyana o global (conflictes bèl·lics, territorials, ideològics,religiosos, polítics, etc.).

La inestabilitat i la incertesa que vivim a hores d'ara a tot arreu del món, ens obliga a construir una societat preparada per a gestionar i evitar els conflictes socials que generen violència.

Vivim en una societat on es generen estereotips i prejudicis, que es veu agreujada per l'ús inadequat i desmesurat de les xarxes socials, generant una imatge distorsionada dels que no pensen, viuen, visten o creuen com nosaltres. Convertint en enemics a tots aquells individus que no responen al perfil que nosaltres creiem que és l'adequat. Tot açò ens fa pensar que la resta no es mereix el nostre respecte, els discriminem i els excloem. Aquesta visió dels "altres" sols genera episodis de violència i no s'empatitza en absolut. No arriba a imaginar com serà la seua vida, el seu treball, els seus sentiments, les seues amistats, la seua família. Els deshumanitzem per complet. Són com cossos sense rostre.

Cal fer una crida als adults perquè ensenyen als xiquets i joves a què diferencien a les persones dels conflictes.

Des de les escoles es treballa amb base al respecte cap a la diversitat i a la pluralitat.

Cada persona és i té dret a ser diferent i no patir violència sota cap situació.

Núria Talens

 

DIA INTERNACIONAL DE COMMEMORACIÓ EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST

 DIA INTERNACIONAL DE COMMEMORACIÓ EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST

El 27 de gener de l’any 1.945, l’exèrcit soviètic alliberava els darrers presoners al camp de concentració d'Auschwitz, és per això que el novembre de l’any 2.005, l’ONU, el Parlament Europeu i la UNESCO, van confirmar aquesta data, com a dia internacional de commemoració de les víctimes de l’holocaust, i ho va fer com a eina per combatre presents i futurs genocidis.

Segons el Museu de l’Holocaust dels Estats Units, l’holocaust va ser l’assassinat de 6 milions de jueus, 4 milions de ciutadans soviètics, de 2 a 3 milions de presoners de guerra soviètics, 3 milions  de ciutadans polonesos, 600.000 serbis, 270.000 discapacitats, 500.000 gitanos, 200.000 maçons, 25.000 eslovens, 15.000 homosexuals i 3.500 republicans espanyols a mans dels nazis, i els seus col·laboradors. El nombre és terrible, escandalós.

El que primer va ser com una discriminació contra els drets dels jueus, es va convertir en una política de repressió per raó d’ètnia, orientació política o sexual, religió o per incapacitats físiques o mentals. La legalització d’aquesta política va portar a privar de drets i béns, primer a aquests diferents grups, per passar a una segona fase més dura, que va ser l’hospitalització, experimentació mèdica,  esterilització i eutanàsia dels incapacitats, i ja a la Segona Guerra Mundial, l’empresonament sense judici i les execucions massives fetes als camps de concentració per allò que molts anomenaren com la Indústria de la mort.

El tercer Reich volia construir una societat basada en el mite de la raça, i no va tremolar en portar a terme accions que varen omplir la vella Europa de cadàvers de jueus, comunistes, homosexuals, incapacitats, eslaus, i tots aquells col·lectius de persones que no formaven part de la nova Europa somiada per aquesta colla de criminals. 

Aquesta fita mereix rius de tinta i hores de tv i ràdio per explicar a les noves generacions, i sense cap filtre, la pàgina més negra de la humanitat. Segurament, a les cadenes de televisió, i a la premsa passarà per alt aquest dia, o si no passa, li faran un comentari poc comprometedor, res d’allò que al feixisme no se’l discuteix, se’l combat.

Tindre present el record de l’Holocaust i les víctimes del nazisme ha de servir com a eina per conscienciar a les societats per a que coneguen fins on pot arribar la capacitat humana per fer el mal. No oblidar el passat és un arma poderosa per combatre discursos, missatges amenaçadors i d’odi. La lluita política contra la intolerància al diferent, contra revisionismes i negacionismes que tenim que exercir els 365 dies de l’any el celebrem avui simbòlicament.

Adrià Pérez Verger

LA PROBLEMÀTICA DE LES MACRO-GRANGES

 Aquests darrer dies estem assistint a un espectacle originat per unes declaracions del ministre Garzón sobre la qualitat de la carn produïda a les macro-granges. Són moltes les veus que s'han alçat en contra d’aquesta postura, i moltes que ho han fet a favor, però per poder opinar sobre aquesta qüestió sense caure en el partidisme o politització del problema ens caldria que tinguérem informació sobre aquest negoci, que encara que a l’estat espanyol és relativament nou, a altres països ja és un problema vell. 

Podem assegurar que una macro-granja és el màxim exponent de la ramaderia industrial, que com tot negoci, tracta d’obtindre el màxim benefici al menor cost possible. Per aconseguir aquest objectiu, la ramaderia industrial no dubta en engegar una maquinària altament contaminant, sense importar el greu impacte ambiental ni la qualitat del producte, el fi és el rendiment. 

Aquests tipus d’explotacions es dediquen a, amb el menor espai físic possible, tindre el major nombre d’animals possible, és per això que tenen el ramat en petits espais, nugats, com a màquines per produir carn o llet. Són espais en els es produeixen grans quantitats de gas metà que origina l’efecte hivernacle. Els residus orgànics són enormes i en espais reduïts i van filtrant i contaminat aqüífers. A més, s’afegeix la contaminació dels combustibles fòssils que necessiten aquest tipus d’explotacions per poder funcionar, com qualsevol altra instal·lació industrial. 

Hi ha dades sobre aquest tipus d’explotacions que ja porten alguns anys funcionant als EEUU, on per exemple, a l’estat d’Iowa, el 61% dels rius està contaminat pels residus originats. 

Parlant també de danys colaterals, les explotacions de ramaderia intensiva cada dia ho tenen més difícil per poder tirar endavant el seu negoci. Per a que ens pugam fer a una idea del que suposa el gran negoci de la carn hi ha dades que ho expliquen, als EEUU, la gran majoria d’explotacions agràries són d’origen familiar i intensives, i sols el 25% de la carn consumida ve d’aquestes explotacions, els 75% restant és de la ramaderia industrial. 

Ja sabem que la polèmica és sols per treure rendiment electoral, però la hipocresia del PP arriba ja uns nivells insuportables, ja que les primeres accions contra aquestes explotacions a Castella i Lleó, o Castella la Manxa venen impulsades per Ajuntaments governats per aquest partit, i amb alcaldes populars; i per no quedar-se enrere, s’han pujat també grans personatges del PSOE, que en compte de fer pedagogia i explicar el què suposa i quines diferències tenen les diferents explotacions ramaderes, desautoritza al ministre Garzón, que, sorprenentment, té el suport de la comunitat científica i la troica europea. 

És per això que des de l’Esquerra de Tavernes, ens posicionem a favor de les Ramaderies extensives consistents en el pasturatge d'una cabanya ramadera que s'alimenta bàsicament dels recursos propis del territori que
habiten. També existeixen altres sistemes mixtos en què a més del pasturatge, s’aporta pinso als animals per al seu engreix en determinades èpoques de l’any en què per diferents motius (climatològics, parts, etc.), la cabanya necessita estar estabulada. 

Transhumància: 100% d'alimentació a base de recursos locals en pasturatge. 

Ramaderia regenerativa: 100% de l'alimentació a pastura, centrada en la regeneració dels sòls mitjançant el pasturatge dirigit dels animals.

Adrià Pérez

La depressió i els seus efectes

 

Hui dia 13 de gener, es commemora el dia internacional per la lluita contra la depressió.

La depressió és un trastorn emocional, que provoca uns sentiments de tristesa, buidor, falta d'interès en realitzar activitats, cansament físic, baixa autoestima o vulnerabilitat.

Els efectes de la depressió canvien depenent de la persona que les sofreix, i no sempre aquests efectes es manifesten en la mateixa mesura ni en el mateix ordre.

Moltes de nosaltres hem patits episodis depressius. Siga per la mort d'un familiar, per situacions emocionals que superen la nostra capacitat de gestió o per no ser capaços d'assimilar aspectes de la nostra vida.

En els casos més greus, la depressió pot comportar una sensació de baixa autoestima i desesperança d'una magnitud suficient per plantejar-nos que si deixem d'existir a ningú li importarà. El suïcidi és la manifestació més dràstica de la depressió.

Hi ha qui encara creu que parlar del suïcidi incita la gent a acabar amb la seua vida, però no! Parlar del suïcidi ajuda a visibilitzar una realitat que convertida en tabú, durant anys s'ha amagat i s'ha obviat parlar-ne.

Vivim en un moment històric complicat, on la pressió social, la pressió econòmica i la pressió familiar, estiren al màxim les nostres capacitats mentals. El suïcidi ha sigut la principal causa de mort no natural dels últims anys, principalment entre els joves de 14 a 25 anys.

No només ens hem de preguntar el per què, sinó què podem fer per evitar-ho. Una persona que té pensaments suïcides habitualment s'aïlla de la resta, es reclou en sí mateix, pensant que a ningú li importa el seu benestar aprofundint més encara en la sensació de soledat. A vegades és complicat adonar-se'n, però si creieu que algú pot estar passant per un moment així, és imprescindible apropar-se, demostrar estima i afecte i ser un punt de suport per a que la persona es senta acompanyada.

No deixeu passar cap comentari, ni cap acció o inacció com anecdòtica, la depressió no és sols un moment de tristesa, pot convertir-se en un trastorn greu i pot acabar incapacitant a qui la sofreix per a la resta de la seua vida. Les autojustificacions de les persones que estan sofrint per evitar eixir de casa o relacionar-se, en definitiva, l'aïllament, incrementa la sensació de soledat i este al seu temps, dóna més arguments per seguir reclòs en un mateix. És un cicle que es retroalimenta i del qual és molt complicat trobar-ne un camí per escapar.

Preocupeu-vos pels vostres amics i familiars, feu-los saber que esteu ahí per si cal i, al mateix temps, recordeu vosaltres també que teniu gent que vos estima. El primer pas potser siga recuperar l'àmbit familiar o d'amics, però és important buscar ajuda professional.

Anar a una consulta de psicologia, encara està mal considerat, però per què si ens preocupem pel nostre cos i anem per exemple al fisioterapeuta, no ens hem de poder preocupar pels nostres sentiments i emocions? Ja és hora de trencar complexos estúpids i ser conscient que la nostra salut, tant física, emocional i social, són importants.

Feu-vos un favor, cuideu-vos i cuideu a la gent del vostre entorn. Tots podem patir un episodi d'ansietat alguna vegada, tots podem tindre o hem tingut pensaments suïcides, i tots necessitem saber que hi ha algú al nostre costat.

La Generalitat ofereix un servei d'atenció a les persones que necessiten ajuda, http://prevenciodelsuicidi.san.gva.es/web/pla-prevencio-suicidi/inici i també, fa poc s'ha habilitat el telèfon de prevenció del suïcidi, el 024.

No heu de sentir vergonya per trobar-vos mal, no ataqueu ni vos burleu de ningú que no es troba bé, ajudeu i empatitzeu pot ser la diferència entre salvar una vida o lamentar una mort.


Cristian Perelló