Aquests darrer dies estem assistint a un espectacle originat per unes declaracions del ministre Garzón sobre la qualitat de la carn produïda a les macro-granges. Són moltes les veus que s'han alçat en contra d’aquesta postura, i moltes que ho han fet a favor, però per poder opinar sobre aquesta qüestió sense caure en el partidisme o politització del problema ens caldria que tinguérem informació sobre aquest negoci, que encara que a l’estat espanyol és relativament nou, a altres països ja és un problema vell.
Podem assegurar que una macro-granja és el màxim exponent de la ramaderia industrial, que com tot negoci, tracta d’obtindre el màxim benefici al menor cost possible. Per aconseguir aquest objectiu, la ramaderia industrial no dubta en engegar una maquinària altament contaminant, sense importar el greu impacte ambiental ni la qualitat del producte, el fi és el rendiment.
Aquests tipus d’explotacions es dediquen a, amb el menor espai físic possible, tindre el major nombre d’animals possible, és per això que tenen el ramat en petits espais, nugats, com a màquines per produir carn o llet. Són espais en els es produeixen grans quantitats de gas metà que origina l’efecte hivernacle. Els residus orgànics són enormes i en espais reduïts i van filtrant i contaminat aqüífers. A més, s’afegeix la contaminació dels combustibles fòssils que necessiten aquest tipus d’explotacions per poder funcionar, com qualsevol altra instal·lació industrial.
Hi ha dades sobre aquest tipus d’explotacions que ja porten alguns anys funcionant als EEUU, on per exemple, a l’estat d’Iowa, el 61% dels rius està contaminat pels residus originats.
Parlant també de danys colaterals, les explotacions de ramaderia intensiva cada dia ho tenen més difícil per poder tirar endavant el seu negoci. Per a que ens pugam fer a una idea del que suposa el gran negoci de la carn hi ha dades que ho expliquen, als EEUU, la gran majoria d’explotacions agràries són d’origen familiar i intensives, i sols el 25% de la carn consumida ve d’aquestes explotacions, els 75% restant és de la ramaderia industrial.
Ja sabem que la polèmica és sols per treure rendiment electoral, però la hipocresia del PP arriba ja uns nivells insuportables, ja que les primeres accions contra aquestes explotacions a Castella i Lleó, o Castella la Manxa venen impulsades per Ajuntaments governats per aquest partit, i amb alcaldes populars; i per no quedar-se enrere, s’han pujat també grans personatges del PSOE, que en compte de fer pedagogia i explicar el què suposa i quines diferències tenen les diferents explotacions ramaderes, desautoritza al ministre Garzón, que, sorprenentment, té el suport de la comunitat científica i la troica europea.
És per això que des de l’Esquerra de Tavernes, ens posicionem a favor de les Ramaderies extensives consistents en el pasturatge d'una cabanya ramadera que s'alimenta bàsicament dels recursos propis del territori que
habiten. També existeixen altres sistemes mixtos en què a més del pasturatge, s’aporta pinso als animals per al seu engreix en determinades èpoques de l’any en què per diferents motius (climatològics, parts, etc.), la cabanya necessita estar estabulada.
Transhumància: 100% d'alimentació a base de recursos locals en pasturatge.
Ramaderia regenerativa: 100% de l'alimentació a pastura, centrada en la regeneració dels sòls mitjançant el pasturatge dirigit dels animals.
Adrià Pérez
No hay comentarios.:
Publicar un comentario