Estem assistint a un espectacle trist, i observem amb incredulitat i impotència com l'exèrcit de la Federació Russa ha envaït Ucraïna, una nova guerra, a un nou segle, a la vella Europa. Les raons, segons el Putin, per fer front al genocidi que el govern de la envaïda Ucraïna està sotmetent a la minoria russa establerta a les seues fronteres, i empentat per la crida d’ajuda d’aquestes minories. Totes les lleis internacionals sobre sobirania han saltat en un tres i no res, i les tropes russes segons els informadors ja estan a les portes de la capital Kiev.
Les veus a tot el món clamant contra la guerra són nombroses, i ens unim a elles. Però fent ús del pensament crític no volem deixar l’oportunitat de rebel·lar-nos contra l’espectacle muntat per uns i altres. Ja són més de 70 anys que el poble palestí està sotmès a una continua neteja ètnica per part de l’estat d’Israel, i les veus d’occident segueixen en silenci; i recordem també el poble kurd, un poble massacrat per varis estats, com Turquia, Iraq, i sense deixar enrere el poble sahrauí abandonat a la seua sort. L’OTAN calla davant aquest casos tant flagrants de incompliment de les lleis internacionals, i ara alça la veu davant aquest delicte. Les planyeres ja estan soltant llàgrimes i clamant per la pau inexistent des de fa molts anys, la hipocresia elevada al seu màxim exponent, vergonya cavallers, vergonya.
Quan escolte el sorolls de les armes, sempre recorde els escrits que vaig trobar allà pels anys 80 a Càceres on vaig servir a la pàtria: “És més fàcil militaritzar a un civil que civilitzar a un militar”, i ara ho estem veient, els governants ucraïnesos cridant al poble a empènyer les armes, i els ucraïnesos inflats de patriotisme eixir a defendre la pàtria, i a l’altra banda de la frontera, els soldats russos, fent cas a governants i generals embogits per a fer gran la seua. L’altre escrit era el pensament d’un pilot alemany de la segon guerra mundial, Érich Hartmann, “La guerra és un lloc on joves que no es coneixen, i no s’odien es maten entre ells, per la decisió de vells que es coneixen i s’odien però que no es maten”. Des de les seues poltrones, mals polítics i pitjors persones animen als seus compatriotes a combatre i a morir per la pàtria, mentre ells estan segurs en els seus amagatalls.
No volem la guerra, ni a Ucraïna ni enlloc, i alcem la veu contra mals polítics i mals generals que empenyen als seus pobles a morir per alguna cosa tant abstracta com la pàtria. La humanitat torna a cometre els mateixos errors, les ànsies de poder, odi, imperialisme, i unes ments malaltes han engegat una guerra, i tots sabem qui va a perdre.
No podem quedar-nos de braços creuats, la cultura de la pau s'ha d'imposar a la cultura bel·licista. Quan els signes, pàtries i banderes serveixen per fer la guerra deixen de tindre sentit, res val si és per sotmetre.
Adrià Pérez Verger
No hay comentarios.:
Publicar un comentario