DIA INTERNACIONAL DE COMMEMORACIÓ EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST

 DIA INTERNACIONAL DE COMMEMORACIÓ EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST

El 27 de gener de l’any 1.945, l’exèrcit soviètic alliberava els darrers presoners al camp de concentració d'Auschwitz, és per això que el novembre de l’any 2.005, l’ONU, el Parlament Europeu i la UNESCO, van confirmar aquesta data, com a dia internacional de commemoració de les víctimes de l’holocaust, i ho va fer com a eina per combatre presents i futurs genocidis.

Segons el Museu de l’Holocaust dels Estats Units, l’holocaust va ser l’assassinat de 6 milions de jueus, 4 milions de ciutadans soviètics, de 2 a 3 milions de presoners de guerra soviètics, 3 milions  de ciutadans polonesos, 600.000 serbis, 270.000 discapacitats, 500.000 gitanos, 200.000 maçons, 25.000 eslovens, 15.000 homosexuals i 3.500 republicans espanyols a mans dels nazis, i els seus col·laboradors. El nombre és terrible, escandalós.

El que primer va ser com una discriminació contra els drets dels jueus, es va convertir en una política de repressió per raó d’ètnia, orientació política o sexual, religió o per incapacitats físiques o mentals. La legalització d’aquesta política va portar a privar de drets i béns, primer a aquests diferents grups, per passar a una segona fase més dura, que va ser l’hospitalització, experimentació mèdica,  esterilització i eutanàsia dels incapacitats, i ja a la Segona Guerra Mundial, l’empresonament sense judici i les execucions massives fetes als camps de concentració per allò que molts anomenaren com la Indústria de la mort.

El tercer Reich volia construir una societat basada en el mite de la raça, i no va tremolar en portar a terme accions que varen omplir la vella Europa de cadàvers de jueus, comunistes, homosexuals, incapacitats, eslaus, i tots aquells col·lectius de persones que no formaven part de la nova Europa somiada per aquesta colla de criminals. 

Aquesta fita mereix rius de tinta i hores de tv i ràdio per explicar a les noves generacions, i sense cap filtre, la pàgina més negra de la humanitat. Segurament, a les cadenes de televisió, i a la premsa passarà per alt aquest dia, o si no passa, li faran un comentari poc comprometedor, res d’allò que al feixisme no se’l discuteix, se’l combat.

Tindre present el record de l’Holocaust i les víctimes del nazisme ha de servir com a eina per conscienciar a les societats per a que coneguen fins on pot arribar la capacitat humana per fer el mal. No oblidar el passat és un arma poderosa per combatre discursos, missatges amenaçadors i d’odi. La lluita política contra la intolerància al diferent, contra revisionismes i negacionismes que tenim que exercir els 365 dies de l’any el celebrem avui simbòlicament.

Adrià Pérez Verger