La depressió i els seus efectes

 

Hui dia 13 de gener, es commemora el dia internacional per la lluita contra la depressió.

La depressió és un trastorn emocional, que provoca uns sentiments de tristesa, buidor, falta d'interès en realitzar activitats, cansament físic, baixa autoestima o vulnerabilitat.

Els efectes de la depressió canvien depenent de la persona que les sofreix, i no sempre aquests efectes es manifesten en la mateixa mesura ni en el mateix ordre.

Moltes de nosaltres hem patits episodis depressius. Siga per la mort d'un familiar, per situacions emocionals que superen la nostra capacitat de gestió o per no ser capaços d'assimilar aspectes de la nostra vida.

En els casos més greus, la depressió pot comportar una sensació de baixa autoestima i desesperança d'una magnitud suficient per plantejar-nos que si deixem d'existir a ningú li importarà. El suïcidi és la manifestació més dràstica de la depressió.

Hi ha qui encara creu que parlar del suïcidi incita la gent a acabar amb la seua vida, però no! Parlar del suïcidi ajuda a visibilitzar una realitat que convertida en tabú, durant anys s'ha amagat i s'ha obviat parlar-ne.

Vivim en un moment històric complicat, on la pressió social, la pressió econòmica i la pressió familiar, estiren al màxim les nostres capacitats mentals. El suïcidi ha sigut la principal causa de mort no natural dels últims anys, principalment entre els joves de 14 a 25 anys.

No només ens hem de preguntar el per què, sinó què podem fer per evitar-ho. Una persona que té pensaments suïcides habitualment s'aïlla de la resta, es reclou en sí mateix, pensant que a ningú li importa el seu benestar aprofundint més encara en la sensació de soledat. A vegades és complicat adonar-se'n, però si creieu que algú pot estar passant per un moment així, és imprescindible apropar-se, demostrar estima i afecte i ser un punt de suport per a que la persona es senta acompanyada.

No deixeu passar cap comentari, ni cap acció o inacció com anecdòtica, la depressió no és sols un moment de tristesa, pot convertir-se en un trastorn greu i pot acabar incapacitant a qui la sofreix per a la resta de la seua vida. Les autojustificacions de les persones que estan sofrint per evitar eixir de casa o relacionar-se, en definitiva, l'aïllament, incrementa la sensació de soledat i este al seu temps, dóna més arguments per seguir reclòs en un mateix. És un cicle que es retroalimenta i del qual és molt complicat trobar-ne un camí per escapar.

Preocupeu-vos pels vostres amics i familiars, feu-los saber que esteu ahí per si cal i, al mateix temps, recordeu vosaltres també que teniu gent que vos estima. El primer pas potser siga recuperar l'àmbit familiar o d'amics, però és important buscar ajuda professional.

Anar a una consulta de psicologia, encara està mal considerat, però per què si ens preocupem pel nostre cos i anem per exemple al fisioterapeuta, no ens hem de poder preocupar pels nostres sentiments i emocions? Ja és hora de trencar complexos estúpids i ser conscient que la nostra salut, tant física, emocional i social, són importants.

Feu-vos un favor, cuideu-vos i cuideu a la gent del vostre entorn. Tots podem patir un episodi d'ansietat alguna vegada, tots podem tindre o hem tingut pensaments suïcides, i tots necessitem saber que hi ha algú al nostre costat.

La Generalitat ofereix un servei d'atenció a les persones que necessiten ajuda, http://prevenciodelsuicidi.san.gva.es/web/pla-prevencio-suicidi/inici i també, fa poc s'ha habilitat el telèfon de prevenció del suïcidi, el 024.

No heu de sentir vergonya per trobar-vos mal, no ataqueu ni vos burleu de ningú que no es troba bé, ajudeu i empatitzeu pot ser la diferència entre salvar una vida o lamentar una mort.


Cristian Perelló