MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA

L’OMS ha publicat unes dades sobre la mutilació genital femenina que són 

esgarrifoses, segons l’organització depenent de l’ONU, més de 200 dones de totes les edats 

vives han estat víctimes d’aquesta aberració. Però què és i quins efectes sobre la dona 

produeix? 

 Segons l’Organització Mundial de la Salut, dins d’aquesta denominació estan incloses 

totes les intervencions per motius de salut, o no, que alteren o lesionen els òrgans genitals 

femenins. És ben sabut que no aporten cap benefici per a la dona, i sí molts problemes de 

salut, des d'hemorràgies , quistes, problemes urinaris, complicacions al part, fins i tot la mort de 

les pròpies dones. L’edat en que solen fer aquestes intervencions, sol rondar la quinzena 

d’anys, i es practiquen per motius religiosos, sexuals o per tradició, però segurament estareu 

d’acord que és una completa violació de la llibertat personal de la dona, i un incompliment dels 

drets humans. 

Hi ha diversos tipus de mutilació genital femenina, i totes són igual de lesives i degradants. 

La Clitoridectomia, la ressecció total o parcial del clítoris o del prepuci; Excissió. Ressecció parcial 

o total del clítoris i dels llavis menors, amb excissió o sense dels llavis majors; Infibulació, 

estretament de l’obertura vaginal, que es segella cosint els llavis majors. Són aquests 

procediments els més freqüents, però hi ha molts més. igual o més lesius. Les conseqüencies ja 

les hem anomenades abans, però anem a dividir-les en dos blocs, el primer produïts al mateix 

moment de la pràctica, que poden ser hemorràgies, dolor, impactes a la salut mental, i arribar 

a vegades a la mort, el segon bloc estaria amb les conseqüències a més llarg termini, 

problemes vaginals i sexuals, infeccions urinàries, a vegades intervencions quirúrgiques per 

resoldre problemes, i com no els problemes psicològics originats per aquestes pràctiques. 

 

Per acabar amb aquesta xacra, que tant de mal fa a milions de persones, són moltes les 

organitzacions no governamentals que estan treballant sobre el terreny, intentant sensibilitzar 

a la població, i pressionant a governs per la completa prohibició d’aquestes pràctiques. Però 

cal arribar un poc més lluny, i  fer visible aquestes pràctiques a les nostres societats d’una 

manera activa. Com sabem, entre nosaltres hi ha nouvinguts que per raons religiosos o també 

per tradició poden estar atrets per portar a les seues filles perquè les mutilen, i de fet alguna 

vegada s’ha donat el cas; així que un primer moviment seria informar a aquest sector de la 

població, i després vigilar no ho facen de manera clandestina, o moviments cap a països on les 

pràctiques són legals. 

Com tots els problemes, fins que no li posem cara i nom, no arriben a sensibilitzar a la 

majoria de la població, és quan veuen a la cara d’aquestes dones el rictus del sofriment i la 

vexació quan ens adonem del calvari que viuen. El 6 de febrer, està establert com dia 

Internacional Dia Mundial de Tolerància Zero a la Mutilació Genital Femenina, i les xiquetes i 

dones que estan en perill de sofrir aquestes pràctiques mereixen que els governs occidentals, 

es banyen d’una vegada, i pressionen de manera persistent perquè siguen abolides aquestes 

lleis i costums ancorades a segles passats i sense cap tipus de sentit.

Adrià Pérez