Dia escolar de la Pau

El dia 30 de gener es celebra el Dia Escolar de la NO-violència i la Pau des de 1964 (DENIP), al mateix temps que es commemora l'aniversari de la mort de MAHATMA GANDI, qui va ser pioner practicant el principi de SATYAGRAHA: resistència a la tirania mitjançant la desobediència civil massiva NO VIOLENTA.

Com que és una celebració escolar, des dels Centres Educatius es duen a terme en aquestes dates ,des de ja fa bastants anys, tasques de" l'Educació per a la Pau". Però a més forma part del currículum i del quefer quotidià dels Centres el foment del pacifisme i la resolució de conflictes en totes les etapes educatives , ensenyant habilitats socials i tècniques de mediació i expressió. Malgrat tots els esforços que es fan des dels col·legis, dels IES i altres centres tipus d'entitats educatives, és necessari la implicació de tota la societat.

Hem de marxar tots junts (adults, xiquets, joves, persones de tota mena de condició social, vessant política, creences religioses, etc.) en la resolució positiva i constructiva dels conflictes quotidians. És necessari dotar als xiquets i joves d'eines per afrontar-los tant pel que fa a la seua societat més pròxima (amics, família, grups esportius o culturals) com de la societat més llunyana o global (conflictes bèl·lics, territorials, ideològics,religiosos, polítics, etc.).

La inestabilitat i la incertesa que vivim a hores d'ara a tot arreu del món, ens obliga a construir una societat preparada per a gestionar i evitar els conflictes socials que generen violència.

Vivim en una societat on es generen estereotips i prejudicis, que es veu agreujada per l'ús inadequat i desmesurat de les xarxes socials, generant una imatge distorsionada dels que no pensen, viuen, visten o creuen com nosaltres. Convertint en enemics a tots aquells individus que no responen al perfil que nosaltres creiem que és l'adequat. Tot açò ens fa pensar que la resta no es mereix el nostre respecte, els discriminem i els excloem. Aquesta visió dels "altres" sols genera episodis de violència i no s'empatitza en absolut. No arriba a imaginar com serà la seua vida, el seu treball, els seus sentiments, les seues amistats, la seua família. Els deshumanitzem per complet. Són com cossos sense rostre.

Cal fer una crida als adults perquè ensenyen als xiquets i joves a què diferencien a les persones dels conflictes.

Des de les escoles es treballa amb base al respecte cap a la diversitat i a la pluralitat.

Cada persona és i té dret a ser diferent i no patir violència sota cap situació.

Núria Talens