La prostitució, la cara oculta de les violències de gènere

Quan parlem de violència de gènere, totes i tots sabem més o menys quina és la seua definició: tota aquella conducta o amenaça que es realitza conscientment ,causant danys psicològics, físics, econòmics i sexuals com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i de les relacions de poder que els homes exerceixen cap a les dones. 

Encara que malauradament en aquesta societat hi ha persones que neguen aquest tipus de violencia, a la qual anomenen eufemísticament “violència intrafamiliar” -sembla que s’han quedat ancorats al franquisme- nosaltres evolucionem i sabem distingir-les massa bé. I com evolucionem i madurem, en aquest article anem a posar de manifest un tipus de violència que fins ara ha estat amagada, sobretot perquè està tan normalitzada, que moltes i molts no éreu conscients que ho fora: la prostitució.

Tornem enrere, consultem la definició de violència de gènere que anomene abans, i ara tenint en compte que la prostitució no és voluntària en cap dels casos, cap dona es prostituiria si tinguera altres mitjans per a viure, anem a desenvolupar que és el que fa que la prostitució siga un tipus de violència de gènere.

• 45.000 dones i xiquetes que son prostituïdes en aquest país procedeixen de les trates de persones, organitzacions que les obliguen a malvendre el seu cos, la majoria dones i adolescents migrants que venen enganyades per aquestes màfies i, que, quan arriben al país de destí, troben que no van a poder tindre un treball digne com les vàren prometre, sinó més bé, un deute infinit que les obligarà a base de coaccions, pallises i amenaces a prostituir-se fins pagar-lo tot..

• És l’explotació sexual per antonomasia, la principal, encara que hi ha d’altres que algun dia en parlarem.

• Son discriminades, apallisades i violades i viuen en una situació de desigualtat i pobresa que les incapacita per sortir del cercle d’exclusió social en el que es troben.

• Causa danys físics. Les víctimes poden arribar a ser penetrades per 30 homes al dia, causant esquinços vaginals i anals. També son víctimes de pallisses per part dels consumidors de la prostitució, no tots volen sexe o el mateix tipus de sexe quan requereixen dels seus serveis.

• Causa danys psicològics. I tant que sí, totes les víctimes de la prostitució que han pogut sortir d'aquest cercle, pateixen una sèrie de dolències psicològiques de per vida, trantorns alimentaris, drogodependències i un llarg etcètera que fan molt difícil la seua recuperació i integració en la societat.

I bé, ara que ja sabem que la prostitució és un tipus de violència de gènere, anem a ficar el focus d'atenció en el victimari, no en la víctima, anem a parlar-ne del consumidor, la persona que paga per tindre sexe, tant si és conscient o no que el seu desig és una opressió per a la persona que ho pateix. Aquesta pràctica, segons el meu punt de vista, tan normalitzada en la nostra societat, ha de ser eradicada, abolida, mitjançant metodologies tan eficaces com la sensibilització de la societat, amb l'objectiu de la no normalització d’aquesta pràctica. La reeducació de la nostra generació i l'educació dels nostres infants és un pas imprescindible per aconseguir-ho.

Hi ha països on ja fa temps que la prostitució és regulada, pero com dic abans, nosaltres evolucionem i en aquesta evolució s’ha vist que la regularització no acaba amb el problema, no trauen de l’equació les màfies que es dediquen a la trata de persones, no acaba amb la violència que pateixen aquestes dones, no acaba amb el patiment i el sofriment de les víctimes.

La solució passa per començar a parlar d’abolir la prostitució, intensificant la lluita contra l’explotació sexual i la trata de persones,  reforçar els instruments policials i judicials i incrementar l’atenció integral a les víctimes de la prostitució. Potser així, l’abolició no sone tant a utopia sinó a una realitat , que amb moltes dificultats pot arribar a ser un nou camí per eradicar les violències de gènere.

Mariola Moreno Perelló

 

El comerç, les dones i el futur

La indústria i el xicotet comerç a Tavernes sembla que passen per un dels pitjors moments des de la crisi del 2008, de la qual, segons els mitjans de comunicació i els economistes, ja hem eixit. Però, i si el problema realment està en que encara no l'hem abandonada? En este article parlaré des de la meua perspectiva, una dona treballadora amb dos xiquets menuts, que ha hagut de tirar la tovallola al seu negoci després d'anys de lluita per portar-lo endavant, sense cap mena de subvencions ni ajudes públiques i, sobretot, a un poble on la consciència de comprar localment llueix per la seua absència.

Per una banda, a Tavernes tenim un mercat central, el qual ara mateix disposa de molts llocs buits que es podrien llogar a un bon preu. Però, realment és suficient? Caldria buscar solucions des del consistori? Este espai ha sigut sempre exclusiu per a la venda de productes d'alimentació, però això en els darrers anys ha anat canviant i s'ha obert a tot tipus de comerç.

També hem de pensar en el canvi generacional. Ara per ara, més del 40% de les dones treballem fora de casa. Un avanç important cara a l'economia domèstica, però el temps és escàs per a totes les dones de hui en dia, així com per a la pretesa conciliació, marcada per la llei. És una burla d'este sistema patriarcal on encara les dones som qui tenim els treballs més precaris, i també som aquelles que demanem més reduccions de jornada per atendre les necessitats familiars. 

Així, allò que busquem és la comoditat, la rapidesa que ens donen les grans superfícies on podem trobar de tot en un mínim de temps. Però cal recordar que la seua qualitat deixa molt a desitjar si la comparem amb els productes locals o nacionals que ens pot oferir un bon mercat de proximitat, sempre dins d'un preu més que competitiu.

D'altra banda, tenim el xicotet comerç, que lluita dia a dia contra els gegants d'internet i les grans multinacionals, on l'única ajuda que reben per part de l'ajuntament és a l'ús al valencià en la retolació de la cartelleria, sempre necessària i imprescindible, però sense enfocar més ajudes al màrqueting, a la comunicació, ni a la sensibilització sobre el benefici social que suposa mantindre un comerç proper viu.

Ja és hora que des del consistori es posen a treballar per la millora del teixit comercial local. No hem d'oblidar que és una peça fonamental de la qualitat urbana i de la consolidació dels barris, i que és urgent prendre mesures que fomenten un poble amb alts nivells de complexitat, on es mesclen funcions i utilitats en un mateix espai, on es puguen trobar fàcilment llocs d'oci, comerços, serveis públics i privats, casals per a joves i un llarg etcètera. Tot això que ens pot proporcionar un centre comercial obert, viu i dinàmic, com podria arribar a ser el mercat central amb la implicació suficient dels actors adequats. Cal pensar que es podrien evitar desplaçaments fora del poble, aquells que fem per anar a les grans superfícies per resoldre les nostres necessitats quotidianes, a més de fomentar el consum local i del xicotet comerç. Tot sensibilitzant a la gent que, comprar al teu poble és generar economia local i, també, millorar les condicions dels nostres barris i carrers, punts clau que s'han de tindre en compte a l'hora de consumir.

Estes accions les ha de generar l'ajuntament, fent que els i les emprenedores, la gent dels comerços, aquells que invertim i generem riquesa local, siguem competitius dins la voràgine de les grans superfícies comercials. Ací tenim la dualitat, proximitat i qualitat, front a la distància i competència feroç. Nosaltres ho tenim clar, volem un comerç urbà, modern, competitiu i social, on la gent del poble participe de l'activitat comercial local, no només com a consumidora, sinó també com a part fonamental de la creació d'un entramat de comerç viu i socialment responsable.

Mariola Moreno