Parlem de Benestar Animal

 Fins ara el Codi Civil contemplava als animals a l’estatus jurídic <de coses amb la condició de bens immobles>. Amb la llei 17/2021 del  15 de desembre, de modificació del Codi Civil, la Llei Hipotecària i la Llei d’Enjudiciament Civil sobre el règim jurídic del animals i amb la que s'està tramitant ja al Congrés, els animals passen a ser considerats éssers vius dotats de sensibilitat.

Els drets amb la relació de la persona i l’ animal (siga de companyia, domèstic, silvestre o salvatge) passen a ser exercitats atenent al seu benestar i protecció, evitant el maltractament, l’abandonament i la provocació de mort cruel o innecessària.

Bàsicament aquesta llei contempla el destí i el benestar de l’animal de companyia.  Les persones que compartim eixe vincle celebrem que se’ls dote d’eixa protecció i estiguen emparats per la Llei en cas de separació, divorci, mort, violència de gènere, entre d'altres, de les persones cuidadores. Així com que ja no podran ser embargats ni tornats al seu propietari en cas d’ haver sofert maltractament. 

En aquesta Llei trobem a faltar que per a garantir el destí de l animal, en cas de no poder adjudicar una llar per al mateix, es dote de més inversió per a protectores i associacions, evitant que acabe en una gossera minimitzant el risc de mort de l’animal i dotant-lo d’una vida digna.

Què passa amb la resta d’animals? Podem considerar aquesta una Llei classista, on no tots estaran dalt “ L’arca de Noé”. El Ministeri d’Agricultura crearà una normativa exclusiva per als gossos de caça, deixant-los així desemparats respecte als de la seua mateixa espècie. Continuaran sofrint abusos, lesions, abandonaments, inclús mort, quan ja no els servisquen. Així com amb la continuació del negoci de compravenda que es basa en l'explotació i el sofriment amb ànims de lucre.

 

Queden exclosos i desprotegits els animals usats per a la tauromàquia, maltractats i torturats a les places, recintes i carrers. Continuarem amb la barbàrie d’eixes pràctiques i amb esports i campionats regularitzats com el Tir i Arrossegament, la pesca i la caça descontrolada, entre altres.

 

Els animals explotats per la indústria ramadera tampoc gaudiran de la nova Llei, permitint l’usufructe i l’ adquisició d’animals per ocupació, vivint en miniespais i explotant-los exponencialment.

 

Demanem que els drets siguen igualitaris, independentment de l'espècie i la procedència de l’animal. Tots, sense distinció, són éssers amb sensibilitat.

 

Reincidim en que l'educació i la sensibilitat és la base fonamental per a evitar casos i pràctiques que ja deurien haver sigut erradicades a l’ Estat Espanyol.

Esther Felis

NO A LA GUERRA, NI UCRAÏNA NI ENLLOC

 Estem assistint a un espectacle trist, i observem amb incredulitat i impotència com l'exèrcit de la Federació Russa ha envaït Ucraïna, una nova guerra, a un nou segle, a la vella Europa. Les raons, segons el Putin, per fer front al genocidi que el govern de la envaïda Ucraïna està sotmetent a la minoria russa establerta a les seues fronteres, i empentat per la crida d’ajuda d’aquestes minories. Totes les lleis internacionals sobre sobirania han saltat en un tres i no res, i les tropes russes segons els informadors ja estan a les portes de la capital Kiev.

    

    Les veus a tot el món clamant contra la guerra són nombroses, i ens unim a elles. Però fent ús del pensament crític no volem deixar l’oportunitat de rebel·lar-nos contra l’espectacle muntat per uns i altres. Ja són més de 70 anys que el poble palestí està sotmès a una continua neteja ètnica per part de l’estat d’Israel, i les veus d’occident segueixen en silenci; i recordem també el poble kurd, un poble massacrat per varis estats, com Turquia, Iraq, i sense deixar enrere el poble sahrauí abandonat a la seua sort. L’OTAN calla davant aquest casos tant flagrants de incompliment de les lleis internacionals, i ara alça la veu davant aquest delicte. Les planyeres ja estan soltant llàgrimes i clamant per la pau inexistent des de fa molts anys, la hipocresia elevada al seu màxim exponent, vergonya cavallers, vergonya.

    Quan escolte el sorolls de les armes, sempre recorde els escrits que vaig trobar allà pels anys 80  a Càceres on vaig servir a la pàtria: “És més fàcil militaritzar a un civil que civilitzar a un militar”, i ara ho estem veient, els governants ucraïnesos cridant al poble a empènyer les armes, i els ucraïnesos inflats de patriotisme eixir a defendre la pàtria, i a l’altra banda de la frontera, els soldats russos, fent cas a governants i generals embogits per a fer gran la seua. L’altre escrit era el pensament d’un pilot alemany de la segon guerra mundial, Érich Hartmann, “La guerra és un lloc on joves que no es coneixen, i no s’odien es maten entre ells, per la decisió de vells que es coneixen i s’odien però que no es maten”. Des de les seues poltrones, mals polítics i pitjors persones animen als seus compatriotes a combatre i a morir per la pàtria, mentre ells estan segurs en els seus amagatalls.

    No volem la guerra, ni a Ucraïna ni enlloc, i alcem la veu contra mals polítics i mals generals que empenyen als seus pobles a morir per alguna cosa tant abstracta com la pàtria. La humanitat torna a cometre els mateixos errors, les ànsies de poder, odi, imperialisme, i unes ments malaltes han engegat una guerra, i tots sabem qui va a perdre.

    No podem quedar-nos de braços creuats, la cultura de la pau s'ha d'imposar a la cultura bel·licista. Quan els signes, pàtries i banderes serveixen per fer la guerra deixen de tindre sentit, res val si és per sotmetre.

Adrià Pérez Verger

MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA

L’OMS ha publicat unes dades sobre la mutilació genital femenina que són 

esgarrifoses, segons l’organització depenent de l’ONU, més de 200 dones de totes les edats 

vives han estat víctimes d’aquesta aberració. Però què és i quins efectes sobre la dona 

produeix? 

 Segons l’Organització Mundial de la Salut, dins d’aquesta denominació estan incloses 

totes les intervencions per motius de salut, o no, que alteren o lesionen els òrgans genitals 

femenins. És ben sabut que no aporten cap benefici per a la dona, i sí molts problemes de 

salut, des d'hemorràgies , quistes, problemes urinaris, complicacions al part, fins i tot la mort de 

les pròpies dones. L’edat en que solen fer aquestes intervencions, sol rondar la quinzena 

d’anys, i es practiquen per motius religiosos, sexuals o per tradició, però segurament estareu 

d’acord que és una completa violació de la llibertat personal de la dona, i un incompliment dels 

drets humans. 

Hi ha diversos tipus de mutilació genital femenina, i totes són igual de lesives i degradants. 

La Clitoridectomia, la ressecció total o parcial del clítoris o del prepuci; Excissió. Ressecció parcial 

o total del clítoris i dels llavis menors, amb excissió o sense dels llavis majors; Infibulació, 

estretament de l’obertura vaginal, que es segella cosint els llavis majors. Són aquests 

procediments els més freqüents, però hi ha molts més. igual o més lesius. Les conseqüencies ja 

les hem anomenades abans, però anem a dividir-les en dos blocs, el primer produïts al mateix 

moment de la pràctica, que poden ser hemorràgies, dolor, impactes a la salut mental, i arribar 

a vegades a la mort, el segon bloc estaria amb les conseqüències a més llarg termini, 

problemes vaginals i sexuals, infeccions urinàries, a vegades intervencions quirúrgiques per 

resoldre problemes, i com no els problemes psicològics originats per aquestes pràctiques. 

 

Per acabar amb aquesta xacra, que tant de mal fa a milions de persones, són moltes les 

organitzacions no governamentals que estan treballant sobre el terreny, intentant sensibilitzar 

a la població, i pressionant a governs per la completa prohibició d’aquestes pràctiques. Però 

cal arribar un poc més lluny, i  fer visible aquestes pràctiques a les nostres societats d’una 

manera activa. Com sabem, entre nosaltres hi ha nouvinguts que per raons religiosos o també 

per tradició poden estar atrets per portar a les seues filles perquè les mutilen, i de fet alguna 

vegada s’ha donat el cas; així que un primer moviment seria informar a aquest sector de la 

població, i després vigilar no ho facen de manera clandestina, o moviments cap a països on les 

pràctiques són legals. 

Com tots els problemes, fins que no li posem cara i nom, no arriben a sensibilitzar a la 

majoria de la població, és quan veuen a la cara d’aquestes dones el rictus del sofriment i la 

vexació quan ens adonem del calvari que viuen. El 6 de febrer, està establert com dia 

Internacional Dia Mundial de Tolerància Zero a la Mutilació Genital Femenina, i les xiquetes i 

dones que estan en perill de sofrir aquestes pràctiques mereixen que els governs occidentals, 

es banyen d’una vegada, i pressionen de manera persistent perquè siguen abolides aquestes 

lleis i costums ancorades a segles passats i sense cap tipus de sentit.

Adrià Pérez

El temps suspés

 

Dia escolar de la Pau

El dia 30 de gener es celebra el Dia Escolar de la NO-violència i la Pau des de 1964 (DENIP), al mateix temps que es commemora l'aniversari de la mort de MAHATMA GANDI, qui va ser pioner practicant el principi de SATYAGRAHA: resistència a la tirania mitjançant la desobediència civil massiva NO VIOLENTA.

Com que és una celebració escolar, des dels Centres Educatius es duen a terme en aquestes dates ,des de ja fa bastants anys, tasques de" l'Educació per a la Pau". Però a més forma part del currículum i del quefer quotidià dels Centres el foment del pacifisme i la resolució de conflictes en totes les etapes educatives , ensenyant habilitats socials i tècniques de mediació i expressió. Malgrat tots els esforços que es fan des dels col·legis, dels IES i altres centres tipus d'entitats educatives, és necessari la implicació de tota la societat.

Hem de marxar tots junts (adults, xiquets, joves, persones de tota mena de condició social, vessant política, creences religioses, etc.) en la resolució positiva i constructiva dels conflictes quotidians. És necessari dotar als xiquets i joves d'eines per afrontar-los tant pel que fa a la seua societat més pròxima (amics, família, grups esportius o culturals) com de la societat més llunyana o global (conflictes bèl·lics, territorials, ideològics,religiosos, polítics, etc.).

La inestabilitat i la incertesa que vivim a hores d'ara a tot arreu del món, ens obliga a construir una societat preparada per a gestionar i evitar els conflictes socials que generen violència.

Vivim en una societat on es generen estereotips i prejudicis, que es veu agreujada per l'ús inadequat i desmesurat de les xarxes socials, generant una imatge distorsionada dels que no pensen, viuen, visten o creuen com nosaltres. Convertint en enemics a tots aquells individus que no responen al perfil que nosaltres creiem que és l'adequat. Tot açò ens fa pensar que la resta no es mereix el nostre respecte, els discriminem i els excloem. Aquesta visió dels "altres" sols genera episodis de violència i no s'empatitza en absolut. No arriba a imaginar com serà la seua vida, el seu treball, els seus sentiments, les seues amistats, la seua família. Els deshumanitzem per complet. Són com cossos sense rostre.

Cal fer una crida als adults perquè ensenyen als xiquets i joves a què diferencien a les persones dels conflictes.

Des de les escoles es treballa amb base al respecte cap a la diversitat i a la pluralitat.

Cada persona és i té dret a ser diferent i no patir violència sota cap situació.

Núria Talens

 

DIA INTERNACIONAL DE COMMEMORACIÓ EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST

 DIA INTERNACIONAL DE COMMEMORACIÓ EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST

El 27 de gener de l’any 1.945, l’exèrcit soviètic alliberava els darrers presoners al camp de concentració d'Auschwitz, és per això que el novembre de l’any 2.005, l’ONU, el Parlament Europeu i la UNESCO, van confirmar aquesta data, com a dia internacional de commemoració de les víctimes de l’holocaust, i ho va fer com a eina per combatre presents i futurs genocidis.

Segons el Museu de l’Holocaust dels Estats Units, l’holocaust va ser l’assassinat de 6 milions de jueus, 4 milions de ciutadans soviètics, de 2 a 3 milions de presoners de guerra soviètics, 3 milions  de ciutadans polonesos, 600.000 serbis, 270.000 discapacitats, 500.000 gitanos, 200.000 maçons, 25.000 eslovens, 15.000 homosexuals i 3.500 republicans espanyols a mans dels nazis, i els seus col·laboradors. El nombre és terrible, escandalós.

El que primer va ser com una discriminació contra els drets dels jueus, es va convertir en una política de repressió per raó d’ètnia, orientació política o sexual, religió o per incapacitats físiques o mentals. La legalització d’aquesta política va portar a privar de drets i béns, primer a aquests diferents grups, per passar a una segona fase més dura, que va ser l’hospitalització, experimentació mèdica,  esterilització i eutanàsia dels incapacitats, i ja a la Segona Guerra Mundial, l’empresonament sense judici i les execucions massives fetes als camps de concentració per allò que molts anomenaren com la Indústria de la mort.

El tercer Reich volia construir una societat basada en el mite de la raça, i no va tremolar en portar a terme accions que varen omplir la vella Europa de cadàvers de jueus, comunistes, homosexuals, incapacitats, eslaus, i tots aquells col·lectius de persones que no formaven part de la nova Europa somiada per aquesta colla de criminals. 

Aquesta fita mereix rius de tinta i hores de tv i ràdio per explicar a les noves generacions, i sense cap filtre, la pàgina més negra de la humanitat. Segurament, a les cadenes de televisió, i a la premsa passarà per alt aquest dia, o si no passa, li faran un comentari poc comprometedor, res d’allò que al feixisme no se’l discuteix, se’l combat.

Tindre present el record de l’Holocaust i les víctimes del nazisme ha de servir com a eina per conscienciar a les societats per a que coneguen fins on pot arribar la capacitat humana per fer el mal. No oblidar el passat és un arma poderosa per combatre discursos, missatges amenaçadors i d’odi. La lluita política contra la intolerància al diferent, contra revisionismes i negacionismes que tenim que exercir els 365 dies de l’any el celebrem avui simbòlicament.

Adrià Pérez Verger

LA PROBLEMÀTICA DE LES MACRO-GRANGES

 Aquests darrer dies estem assistint a un espectacle originat per unes declaracions del ministre Garzón sobre la qualitat de la carn produïda a les macro-granges. Són moltes les veus que s'han alçat en contra d’aquesta postura, i moltes que ho han fet a favor, però per poder opinar sobre aquesta qüestió sense caure en el partidisme o politització del problema ens caldria que tinguérem informació sobre aquest negoci, que encara que a l’estat espanyol és relativament nou, a altres països ja és un problema vell. 

Podem assegurar que una macro-granja és el màxim exponent de la ramaderia industrial, que com tot negoci, tracta d’obtindre el màxim benefici al menor cost possible. Per aconseguir aquest objectiu, la ramaderia industrial no dubta en engegar una maquinària altament contaminant, sense importar el greu impacte ambiental ni la qualitat del producte, el fi és el rendiment. 

Aquests tipus d’explotacions es dediquen a, amb el menor espai físic possible, tindre el major nombre d’animals possible, és per això que tenen el ramat en petits espais, nugats, com a màquines per produir carn o llet. Són espais en els es produeixen grans quantitats de gas metà que origina l’efecte hivernacle. Els residus orgànics són enormes i en espais reduïts i van filtrant i contaminat aqüífers. A més, s’afegeix la contaminació dels combustibles fòssils que necessiten aquest tipus d’explotacions per poder funcionar, com qualsevol altra instal·lació industrial. 

Hi ha dades sobre aquest tipus d’explotacions que ja porten alguns anys funcionant als EEUU, on per exemple, a l’estat d’Iowa, el 61% dels rius està contaminat pels residus originats. 

Parlant també de danys colaterals, les explotacions de ramaderia intensiva cada dia ho tenen més difícil per poder tirar endavant el seu negoci. Per a que ens pugam fer a una idea del que suposa el gran negoci de la carn hi ha dades que ho expliquen, als EEUU, la gran majoria d’explotacions agràries són d’origen familiar i intensives, i sols el 25% de la carn consumida ve d’aquestes explotacions, els 75% restant és de la ramaderia industrial. 

Ja sabem que la polèmica és sols per treure rendiment electoral, però la hipocresia del PP arriba ja uns nivells insuportables, ja que les primeres accions contra aquestes explotacions a Castella i Lleó, o Castella la Manxa venen impulsades per Ajuntaments governats per aquest partit, i amb alcaldes populars; i per no quedar-se enrere, s’han pujat també grans personatges del PSOE, que en compte de fer pedagogia i explicar el què suposa i quines diferències tenen les diferents explotacions ramaderes, desautoritza al ministre Garzón, que, sorprenentment, té el suport de la comunitat científica i la troica europea. 

És per això que des de l’Esquerra de Tavernes, ens posicionem a favor de les Ramaderies extensives consistents en el pasturatge d'una cabanya ramadera que s'alimenta bàsicament dels recursos propis del territori que
habiten. També existeixen altres sistemes mixtos en què a més del pasturatge, s’aporta pinso als animals per al seu engreix en determinades èpoques de l’any en què per diferents motius (climatològics, parts, etc.), la cabanya necessita estar estabulada. 

Transhumància: 100% d'alimentació a base de recursos locals en pasturatge. 

Ramaderia regenerativa: 100% de l'alimentació a pastura, centrada en la regeneració dels sòls mitjançant el pasturatge dirigit dels animals.

Adrià Pérez