No ens confiem

La pandèmia assola els nostres pobles, les nostres residències i qualsevol pot ser-ne víctima. 

El personal de l'àmbit sanitari, viu cada dia històries dramàtiques, fets reals dels qual la resta no en som conscients, és per això que vos volem contar està història basada en fets reals:

Amparo, 78 anys, una dona forta i valenta que ha treballat tota la seua vida per a que a la seua família no li faltara res. Només prenent medicació per al dolor a les mans, seqüela de tantes hores a la màquina de cosir. Un dia rep la visita del seu fill, un xic al que no li preocupa massa llevar-se la mascareta només arriba a casa la mare. Entre altres coses, parlen de les ganes que té ella de tornar a retrobar-se amb les amigues i d'anar a eixe viatge pendent que cada any acostumen a fer. 

Des que el pare ja no està, la família i les amistats són el seu motor. Després del dinar que havia preparat Amparo amb tant d'entusiasme, ell l'abraça, la besa i li diu que ja es voràn el diumenge següent. 

Ella comença uns dies després a trobar-se malament, no pot menejar-se, li costa respirar, el fill la duu a urgències i acaba ingressada en un llit d'hospital. La família pensa que pot ser una simple infecció, un constipat típic dels mesos d'hivern. La infermera tranquilitza al xic, -anem a fer proves, està en bones mans-. El que no s'esperaven es confirma. Covid positiu, els goteros van en marxa, respirador connectat, està aïllada i sola. 

Mentre Amparo lluita per la seua vida, el fill no sap com ha pogut passar, estava bé, sols la visitava ell. Ni tan sols les amigues havíen anat a casa la mare, des de l'inici de la pandèmia es contactaven telefònicament. Comença a recordar aquella quedada amb els amics per Nadal. Les rialles d'aquell dia festiu es transformen en plors, en pena, en culpa. Rep una cridada desde l' hospital, prega bones notícies, necessita saber que la mare està millor, que una persona tan forta com ella pot amb això i més. No, no pot ser. Ja no hi van haver més diumenges a casa la mare, ni més abraçades. Amparo ja no hi és. 

Més de 50.000 persones han perdut la vida des de l'inici de la pàndemia a l'Estat Espanyol. La majoria dels casos es donen a l'àmbit familiar. 

En memòria de les víctimes.

No baixem la guàrdia, totes i tots podem ser Amparo, les seues amigues o el seu fill.

Esther Felis

Tècnic de Farmàcia.