El valencià és parlat a la nostra vall des del segle XIII de manera ininterrompuda. Els últims quatre-cents anys ho ha sigut, a més, de forma pràcticament hegemònica. Ni els Decrets de Nova Planta del 1707 ni la castellanització de primeries del segle XX de la classe dirigent i popular a les grans ciutats valencianes, va tindre massa influència al nostre poble. Només durant el franquisme, l’administració, la immigració castellana, els mitjans de comunicació i la consideració d’estatus social van provocar una presència palpable del castellà als quefers quotidians de Tavernes. Però prompte es recuperaria la situació hegemònica del valencià amb la restauració de la democràcia, motivada per la voluntat del poble valencià a tindre el seu propi autogovern i enfortir les seues senyes d’identitat, per la creació de línies en valencià a les escoles i per l’aparició de mitjans televisius en la nostra llengua.
Malauradament, la
situació està canviant. L’augment de la presència del castellà
entre els joves de Tavernes és un fet fàcilment perceptible si
parem l’orella al carrer. El castellà va guanyant terreny com a
llengua d’ús habitual entre els i les adolescents vallers. Malgrat
ser un dels municipis de més de 15.000 habitants més
valencianoparlants del país, ací també veiem com l’ús valencià
va reculant cada dia més. A les dades ens remetem (consultar els
mapes).La falta de mitjans de comunicació en la nostra llengua són un llast per a la normalització del valencià. Els joves no tenen els referents televisius que molts de nosaltres vam tindre amb Canal9; els seus, tots parlen castellà. I en un món cada vegada més globalitzat on es prioritzen les majories front a les particularitats, ho tenen ben senzill per prescindir del valencià.
Però a més, hi ha un
altre factor afegit molt important: hem passat de ser un municipi amb
menys d’un 1% d’immigrants a l’any 2000, a tindre vora un 8% el
2018. Fins ara, la poca presència d’immigrants els forçava a
aprendre la nostra llengua per poder fer vida plena a Tavernes; com
ha de ser, com qui va a viure a Zuric i ha d’aprendre alemany. El
problema sorgeix quan els immigrants esdevenen una minoria
considerable i ni uns fan per integrar-se, ni els altres fem per a
que s’integren, al canviar-nos fàcilment d’idioma per
dirigir-nos a ells. 
Amb este panorama, hom
espera que els diferents governs actuen en pro de la promoció i ús
del valencià. No de bades, el nostre estatut afirma que “s’atorgarà
especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”.
Desafortunadament, no està sent així. Més bé al contrari. Amb l’onada espanyolista (castellanitzadora) que estem vivint des de la irrupció de Vox, veiem discursos que s’allunyen molt d’allò marcat a l’estatut. El PP i Ciudadanos proposen que el castellà siga la llengua vehicular a les escoles. Isabel Bonig (PP) arriba a afirmar que el castellà perilla al País Valencià. Per no parlar del menyspreu que rellevants dirigents de Ciudadanos han fet sobre el valencià. La valencianofòbia d’estos partits és ben coneguda, però més sorprenent ha resultat ser la llei del plurilingüisme del Govern del Botànic (PSPV i Compromís) que augmenta significativament les hores de castellà a l’escola a aquells alumnes que abans comptaven amb la popularment dita “línia en valencià”, exposant encara més els joves més valencianoparlants al castellà.
Per
tot això, creiem que calen mesures per promocionar l’ús de la
nostra llengua entre els sectors amb menor presència del valencià:
la joventut i els immigrants. I a tots els nivells: estatal,
autonòmic i local. Centrant-nos en el que ens és de competència,
cal reforçar els plans municipals d'integració de les persones
migrades, afavorint i creant espais de convivència i d'aprenentatge
de les persones nouvingudes per tal que es puguen sentir part de la
nostra societat, en igualtat de condicions. La gent que arriba nova
al poble, siga de països estrangers o de diferents parts de l'estat,
ha de sentir-se còmoda i predisposada a aprendre el valencià. I som
nosaltres, els d'ací, els qui hem de fer el possible perquè
s'integren, fent valer l'esforç que dediquen, lloant la voluntat i
donant-los el suport i l'ajuda que necessiten, per què, quan
nosaltres volem aprendre una llengua, siga xinès, alemany o basc,
veritat que no ens agrada que se'ns burlen?. Per això, fomentarem
xarxes de voluntariat per a la integració, ampliarem l'oferta de
cursos d'alfabetització per a persones migrants i establirem un
protocol d'acolliment lingüístic, amb cursos, tallers i activitats
per a la plena inclusió.
Amb
les persones joves i els infants cal implicar-se especialment,
fomentant el coneixement de la nostra llengua des de l'inici de
l'escolarització. Caldrà fomentar activitats lúdiques, educatives
i culturals plenament en valencià i treballar per facilitar
materials, premsa, revistes i jocs que fomenten la normalització
lingüística.
A
l'administració, peça clau de tot el procés, és imprescindible
fer valer la normativa, en tots els processos de licitació,
contractació, concessió de permisos i llicències, informant a les
empreses de les obligacions lingüístiques en que poden incórrer i
com superar-los. A nivell mercantil, caldrà fomentar la
corresponsabilitat de les empreses en la promoció i l'ús de la
llengua per fer-les partícips del plans de normalització. I, també,
és necessari ajustar la Relació de Llocs de Treball, per exigir el
nivell de valencià corresponent a cada categoria instant a més, a
que puga ser considerat requisit d'accés.
Tota
persona ha de poder comunicar-se amb l'administració de manera fàcil
i eficaç, sense que puguen ser vulnerats els seus drets lingüístics.
Per això, caldrà fomentar també el coneixement de la llengua de
signes als punts d'informació municipals.
En
definitiva, cal ser conscient que les substitucions lingüístiques
són un fet més ràpid del què ens puguem imaginar. Només
cal veure com la ciutat d’Alacant era pràcticament monolingüe en
valencià a inicis del segle passat, i com ho és ara. Actuem abans
que siga massa tard. No volem ser la generació que veu morir la
nostra llengua!
Carles Fermí Jareño Martí
* Mapes d'elaboració pròpia
Carles Fermí Jareño Martí
* Mapes d'elaboració pròpia
