Deixant a banda si podem sentir-nos orgullosos de ser vallers, podríem aprofundir un poc; quede clar que jo estic orgullós de ser valldignenc, i valencià i prou, sols per raons merament d'haver tingut la sort d’haver obert els meus ulls a aquesta terra. Podríem explorar eixe sentiment d’orgull a veure si tenim raons per proclamar als quatre vents que som de Tavernes de la Valldigna, amb molt orgull pel que tenim, no pel que som.
Tinc orgull de ser de Tavenes per:
• Tindre un poble brut, amb poques papereres.
• No tindre un tràfic ben regulat.
• No tindre una ciutat de l’esport com va prometre Compromís.
• No tindre una estació al costat del poble com va prometre Compromís.
• Tindre cada vegada menys treball per als nostres joves.
• Vore com tanquen els petits comerços.
• Vore barreres arquitectòniques per a la gent amb mobilitat reduïda.
• No tindre un centre per als nostres majors.
• Tindre els nostres camins del camp bruts.
• Oferir un turisme de baixa qualitat, sols de sol i platja.
• No tindre un carril bici que connecte poble amb la platja.
• No oferir els nostres joves estudiants horaris més amplis a la biblioteca.
• No oferir un oci més saludable als nostres joves.
• No haver llevat tots els símbols franquistes que hi queden.
• No haver fet viable la Mancomunitat de la Valldigna.
• Haver eixit de la Mancomunitat.
• No haver acabat amb els "enxufats" a l’ajuntament.
• No desconnectar ajuntament de l’Església.
• No posar solució als fums i olors de la industria asfàltica.
• No ser capaços d’impulsar cooperatives de consum i treball.
• No oferir solucions d’integració als nous vinguts, amb i sense papers.
En fi, no vull avorrir al lector, hi ha moltes coses per no sentir eixe orgull valler que ens volen vendre ara. Com sempre, hi ha alguns que no toquen de peus amb la realitat.

No hay comentarios.:
Publicar un comentario