El passat diumenge 7 d’abril vaig assistir a la manifestació en defensa de la citricultura, el meu pare i jo, vam deixar la feina que teníem perquè estàvem convençuts que valia la pena acudir, perquè hi hauria molta gent del poble i sobretot , perquè confiàvem que el govern que diu que tant defèn la taronja, hauria predisposat mitjans, pancartes, cartells... qualsevol cosa per fer-nos visibles. Però en arribar estava impressionat... no veia a ningú del poble, de fet a la eixida de la manifestació, em vaig haver d'incorporar amb la gent de Benifairó.
En l'eixida de la manifestació vaig vore
a Jaume Talens i a la seua família, ell en vore gent del poble es va
alegrar i va aprofita per traure la “pancarta” que supose
que l’Ajuntament li donà. En el transcurs de la manifestació
s’incorporen tres persones més, una dona i dos homes, eixa va ser
la representació del nostre poble i sobretot del nostre govern que
tant diu que defensa el llaurador i la nostra taronja.

És
trista, però eixa és la realitat de tantes i tantes manifestacions
i concentracions. Només cal recordar l'última concentració al
poble. Molta gent, expectant, atenta al possible manifest...
apareixen els altaveus,s'agafa el micròfon, 5 minuts de discurs, i
adéu.

Hem de ser conscients que la situació és molt greu, moltíssimes famílies, com la meua, viuen o han viscut tota la vida del camp, i volem seguir fent-ho, però pareix que a alguns no els importem, o és que igual no els donem prou vots... no ho sé, el que tinc clar és que ajuntament més menuts, sí que estaven presents, ben representats, i del nostre, els justets per aguantar la mini-pancarta amb l'escut de l'ajuntament.
Deu ser que el camp és això, un problema menor, que no mereix l'atenció suficient per part dels nostres governants.
Gerard Armengol
No hay comentarios.:
Publicar un comentario