Joves sense futur

Ací, al nostre país, a pesar de l'aparent evolució del món empresarial, encara és massa present la creença que l'única manera d'obtindre beneficis a qualsevol dels sectors productius (industrial, comerç, turístic, ramader, etc.) consisteix a abaratir els salaris dels treballadors i treballadores. I, principalment, fer el que calga -dins o fora de la legalitat- per evitar pagar impostos; eixos impostos que ajuden a mantindre les mínimes estructures dels serveis públics.

La cultura del caciquisme està molt assentada i arrelada al nostre territori. Bàsicament, per la permissivitat que han anat adquirint les empreses en les diverses reformes laborals que el govern de l'estat, en mans del PP o del PSOE, ha anat creant i endurint.

Els drets que tantes vagues, represàlies i encarceraments van costar a generacions passades, han anat desapareixent, mentre la societat s'ha mantingut impassible. Per desgràcia, els experts ja ens han advertit que ens costarà “sang i suor” tornar a recuperar tots estos drets que ens han furtat, cosa que sembla no importar a una gran majoria.

Però sabeu qui pagarà més les conseqüències d'eixe immobilisme i d'eixa apatia a reivindicar drets? Doncs els i les nostres joves. Siga quin siga el seu nivell d'estudis, s'han convertit involuntàriament en la generació dels “conformistes”, en la generació a la qual li diuen “eixe és el salari que et correspon pel teu treball, si vols l'agafes, i si no, ja saps on està la porta”. Caquisme, explotació i mentalitat medieval, per damunt de tot.

A banda de no trobar una faena digna, tampoc se'ls donen les oportunitats dins de les mateixes empreses per formar-se. I, amb els seus coneixements, contribuir al seu desenvolupament professional i personal, així com també contribuir en les millores empresarials. La desil·lusió per la mancança de millora i la por a perdre el treball s'ha instaurat a les seues vides.

Per tot açò, i malgrat els resultats que en els diversos informes a nivell europeu (PISA, etc.) obté el nostre sistema educatiu, ens hem de considerar una fàbrica de fracassats.

Els professionals de l'educació tenim clar quin és l'objectiu del sistema educatiu: formar persones aptes per la societat actual, competitives i desenvolupar aquelles característiques potencials que tenen els alumnes amb les seues inquietuds.

Els ensenyem a parlar en públic des de ben menuts, a que coneguen i respecten altres cultures, a utilitzar diferents eines per aconseguir l'èxit acadèmic, a treballar en cadascun d'ells aquella intel·ligència que els facilitarà la vida (intel·ligència lògic-matemàtic, espacial, lingüística, cos i kinesthetic, etc). El reforç positiu s'ha establert en la rutina diària a les aules i es presta atenció a la diversitat, donant a cada alumne allò què necessita per aprendre.

L'alumne se sent valorat i respectat, siga quin siga el seu ritme de treball o les seues capacitats. Per això, cal remarcar que no és al sistema educatiu on es troba el mur, sinó al món laboral, on encara hui es considera les ganes d'aprendre, prosperar i formar-se com una amenaça tant a la pròpia empresa com cap a la resta dels treballadors.

El nostre sistema educatiu, seguint les pautes i protocols europeus, es basa en què cal tindre la voluntat de seguir aprenent, de millorar, de créixer com a persona. Però per desgràcia, una mentalitat empresarial que encara està molt present, planteja que aquell excel·lent treballador al qual s'hauria recolzar i potenciar, se l'ha de considerar un “trepa”.

Tot això fa que els nostres antics alumnes i actuals treballadors se senten poc valorats, i el nivell de frustració augmente cada dia més.

D'ací ve l'èxode cap a altres països on sí pareix que funcione el nostre sistema educatiu, malgrat algunes coses a millorar. Allí sí els consideren qualificats i tenen l'oportunitat de demostrar la seua vàlua. No és el nostre sistema educatiu qui falla, sinó el món empresarial qui no vol este tipus de treballador.

Nelson Mandela i George Washington deien que “l'educació és l'arma més poderosa que es pot utilitzar per canviar el món” i “l'educació és la clau per obrir la porta daurada de llibertat”. Estes reflexions reflecteixen perfectament la importància transformadora de l'adquisició de coneixements.

Llegint estes darreres frases entenem per què diuen que el nostre sistema educatiu és un fracàs. Els nostres principals dirigents polítics, aparcats a la dreta, no volen que tot açò ocòrrega, no volen que els i les joves, el futur, sàpiguen que està a les seues mans tranformar la societat. Prefereixen un món on l'alienació i l'apatia regnen. Un ciutadà insconscient és més fàcil de manipular. Cal despertar, prendre les mesures que calguen per canviar radicalment les mentalitats empresarial. Nosaltres sembrem la llavor, però esta ha de créixer amb paciència i regar-la contínuament.

NÚRIA TALENS CARBÓ - MESTRA DE PRIMÀRIA

El comerç, les dones i el futur

La indústria i el xicotet comerç a Tavernes sembla que passen per un dels pitjors moments des de la crisi del 2008, de la qual, segons els mitjans de comunicació i els economistes, ja hem eixit. Però, i si el problema realment està en que encara no l'hem abandonada? En este article parlaré des de la meua perspectiva, una dona treballadora amb dos xiquets menuts, que ha hagut de tirar la tovallola al seu negoci després d'anys de lluita per portar-lo endavant, sense cap mena de subvencions ni ajudes públiques i, sobretot, a un poble on la consciència de comprar localment llueix per la seua absència.

Per una banda, a Tavernes tenim un mercat central, el qual ara mateix disposa de molts llocs buits que es podrien llogar a un bon preu. Però, realment és suficient? Caldria buscar solucions des del consistori? Este espai ha sigut sempre exclusiu per a la venda de productes d'alimentació, però això en els darrers anys ha anat canviant i s'ha obert a tot tipus de comerç.

També hem de pensar en el canvi generacional. Ara per ara, més del 40% de les dones treballem fora de casa. Un avanç important cara a l'economia domèstica, però el temps és escàs per a totes les dones de hui en dia, així com per a la pretesa conciliació, marcada per la llei. És una burla d'este sistema patriarcal on encara les dones som qui tenim els treballs més precaris, i també som aquelles que demanem més reduccions de jornada per atendre les necessitats familiars. 

Així, allò que busquem és la comoditat, la rapidesa que ens donen les grans superfícies on podem trobar de tot en un mínim de temps. Però cal recordar que la seua qualitat deixa molt a desitjar si la comparem amb els productes locals o nacionals que ens pot oferir un bon mercat de proximitat, sempre dins d'un preu més que competitiu.

D'altra banda, tenim el xicotet comerç, que lluita dia a dia contra els gegants d'internet i les grans multinacionals, on l'única ajuda que reben per part de l'ajuntament és a l'ús al valencià en la retolació de la cartelleria, sempre necessària i imprescindible, però sense enfocar més ajudes al màrqueting, a la comunicació, ni a la sensibilització sobre el benefici social que suposa mantindre un comerç proper viu.

Ja és hora que des del consistori es posen a treballar per la millora del teixit comercial local. No hem d'oblidar que és una peça fonamental de la qualitat urbana i de la consolidació dels barris, i que és urgent prendre mesures que fomenten un poble amb alts nivells de complexitat, on es mesclen funcions i utilitats en un mateix espai, on es puguen trobar fàcilment llocs d'oci, comerços, serveis públics i privats, casals per a joves i un llarg etcètera. Tot això que ens pot proporcionar un centre comercial obert, viu i dinàmic, com podria arribar a ser el mercat central amb la implicació suficient dels actors adequats. Cal pensar que es podrien evitar desplaçaments fora del poble, aquells que fem per anar a les grans superfícies per resoldre les nostres necessitats quotidianes, a més de fomentar el consum local i del xicotet comerç. Tot sensibilitzant a la gent que, comprar al teu poble és generar economia local i, també, millorar les condicions dels nostres barris i carrers, punts clau que s'han de tindre en compte a l'hora de consumir.

Estes accions les ha de generar l'ajuntament, fent que els i les emprenedores, la gent dels comerços, aquells que invertim i generem riquesa local, siguem competitius dins la voràgine de les grans superfícies comercials. Ací tenim la dualitat, proximitat i qualitat, front a la distància i competència feroç. Nosaltres ho tenim clar, volem un comerç urbà, modern, competitiu i social, on la gent del poble participe de l'activitat comercial local, no només com a consumidora, sinó també com a part fonamental de la creació d'un entramat de comerç viu i socialment responsable.

Mariola Moreno

Carril bici: promesa inacabada

L’Ajuntament de Tavernes, va elaborar un projecte de carril bici, que pretenia comunicar la platja amb el casc urbà de Tavernes.

El projecte, molt mal definit al nostre entendre, presenta la particularitat que es talla en arribar a la rotonda que hi ha entre la CV-603 i la CV-605, (la rodona de l'estació) on el pas elevat disminueix l'amplada de la calçada, representant un greu perill per als ciclistes.

Per una altra part, el carril bici es torna a tallar en la rotonda d'intersecció entre la esmentada CV-605 i la CN-340 (rotonda de las 5 hermanas).

El projecte, necessari per facilitar un pas segur i àgil entre el poble i la platja, i que alhora permenta servir de nexe de connexió entre tota la Valldigna i la costa, necessita d'una adaptació especial a la realitat que venim sofrint des de fa anys, amb la quasi impossibilitat d'anar passejant o en bici, de Tavernes a la platja, per uns espais ben delimitat.

El carril bici permetrà que els ciutadans i ciutadanes puguem deixar el cotxe aparcat i gaudir del nostres paisatges, i pot fer que a l'estiu, evitem els greus problemes de circulació i d'estacionament de la platja.

Apostem per una mobilitat sostenible, segura i respectuosa amb el medi natural però que assegure la mínima harmonia entre el trànsit motoritzat i el ciclista.

No obstant, com que el pas des de la CV-605 que possibilite prolongar el carril bici fins a Tavernes, ha de passar necessàriament per l'esmentada rotonda, entenem que ha de ser el departament tècnic del nostre Ajuntament qui busque i tramite una connexió des de la rotonda al camí del Portitxol, única solució que hem trobat després d’estudiar amb detall totes les possibilitats.

Per desgràcia, els traçat dels camins de la partida impossibiliten altra solució apropiada per arribar al pas inferior de la C-340 i l'autopista pel camí de Gandia.

Per tot el que hem exposat, l'Esquerra de Tavernes planteja, recuperant les propostes que ja Esquerra Unida va plantejar a l'octubre 2015 sobre les quals l'actual govern va fer cas omís,  la següent proposta per resoldre aquest problema:

1.-DEMANAR A LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA, LA REDACCIÓ I EXECUCIÓ D'UN PROJECTE PER EIXAMPLAR EL PONT DE LA CV-603 D'ACCÉS A LA PLATJA DE TAVERNES, AMB LA LÍNIA DE RENFE.

2.- SOL·LICITAR UNA PROPOSTA ALTERNATIVA AL DEPARTAMENT TÈCNIC DEL NOSTRE AJUNTAMENT PER A QUE BUSQUE I TRAMITE UNA CONNEXIÓ DES DE LA ROTONDA AL CAMÍ DEL PORTITXOL I EL TRAÇAT DES D’AQUEST A LA ZONA DELS SEQUERS.

Fins ara, l'equip de govern no ha fet cap pas per fer viable aquest element vertebrador dels dos nuclis urbans del nostre poble, no obstant des de L’esquerra de Tavernes exigirem que es prenguen les mesures oportunes.

Eduardo Bononad

Repensem la platja

M’agradaria començar esta reflexió dividint-la en dos parts:

La primera és sobre la platja en sí; de tots és conegut (o de quasi tots perquè o no ho saben els responsables o no els interessa) que la platja està oblidada 9 mesos a l'any, tenim una platja amb més de 1.000 persones empadronades, no obstant, és vox populi la frase “de la mar només se'n recorden de juny a setembre”, la reflexió és, això és realment així? Com a resident des de fa anys a la platja, diria un sí amb matisos, al meu parer, de la platja se'n recorden en els mesos d'estiu i el temps necessari per a poder trobar-la en condicions eixos mesos, la resta de l’any (amb l’excepció de pasqua) s’evidencia la falta d'infraestructures, d'inversió i de voluntat per part dels qui deurien portar estos temes (i no és un problema d'ara, ja porta temps arrastrant-se); no vaig a parlar ara del famós col·lector, de les inundacions, o l' obertura del segon accés ni de l’arena de la goleta, ja que crec són temes que necessiten per ells mateixos un estudi a part, tant per la seua magnitud com per la seua importància o popularitat. Parle de negociar amb qui corresponga per tindre caixers, un mínim servei mèdic, un preu de bus assequible o la creació d'abonaments (1,35€ per viatge em pareix excessiu), la famosa escoleta, el carril bici/peatonal (com a mínim fins l’estació) o fomentar la instal·lació d'empreses (ja hi ha varies empreses que funcionen tot l’any, i repetisc som més de 1.000 empadronats).

La segona part sobre la qual voldria reflexionar és sobre el turisme en la nostra platja, sé perfectament que tenim més opcions turístiques viables que no són la platja, però sent sincers, és el principal recurs i el més fàcil de projectar (hui dia com a mínim). Sé que és un tema complex i que es podria allargar moltíssim, així que intentaré ser breu (i si algú vol un debat més ampli, jo encantat de participar). Tenim turisme tot l’any (sí, dic tenim) tan sols cal anar al càmping de caravanes, les mateixes caravanes que abans es posaven en la zona del canal, algun responsable s’ha preocupat d’anar en tots estos anys que vénen esta gent a fer-los una xicoteta enquesta? Si l'han fet, jo no la conec, però seria una important font d’informació. Són gent de diferents països europeus que vénen a la nostra platja, com ens han conegut? Són un mercat potencial? Valdria la pena promocionar-nos al seu país? Per què Tavernes? quant de temps de mitjana es queden? Gasten poc o molt? Podríem incentivar la despesa cobrint les necessitats que puguen tindre? Totes estes són un ràpid ventall de preguntes que podríem resoldre amb un mínim estudi de mercat sobre estos visitants.

Per acabar, voldria parlar del controvertit tema dels festivals d’estiu que han marcat la política turística del poble i alimentat els debat dels veïns. No vaig a posicionar-me a favor o en contra (i molt menys sense més dades objectives que jo, un veí més, no tinc) però si que puc deixar caure la pregunta, és el que es vol?, és a dir, s’han tingut en compte a tots els actors (públic, privat i social) i s’ha fet un debat profund (molt profund) de quina platja tenim i sobretot quina platja volem? I, a partir d’ahí, s’ha treballat (o es treballa) per tindre una platja adequada a eixe tipus de turisme?  

Sé que em deixaré coses per nombrar, de la mateixa manera que sé que al servei públic, hi ha coses que depenen de la corporació i altres que no dependran tant de la potestat municipal però, un mínim de voluntat per millorar la platja i buscar alguna solució a estes mancances seria d'agrair, que tots i totes tenim dret a gaudir d'uns bons serveis, i a que no s'obliden de nosaltres.

Juanvi Salavert

La IV Assemblea de l'Esquerra de Tavernes escull la seua candidatura per a les properes eleccions

Zeus Grau Franco, serà el cap de llista de la candidatura d'esquerres

La IV assemblea general de la Plataforma Ciutadana de Tavernes, va escollir ahir divendres 1 de febrer, la seua candidatura, que serà encapçalada per Zeus Grau Franco de 29 anys i conegut fisioterapeuta de Tavernes.

El des d'ara candidat, ha obtingut el 75% dels vots totals de la candidatura. La resta de candidats, seran, Àngela Peiró, Juanvi Salavert, Mariola Moreno i Fermí Jareño. La candidatura d'esquerres vol agrair la participació de les persones que han decidit donar suport a esta opció, nova al poble i encapçalada per gent jove, que espera aglutinar els suports de tota aquella persona amb consciència política i voluntat d'aconseguir un canvi real a la societat vallera.

El candidat, una vegada escollit ha afirmat que “som un grup de persones diverses, amb edats i professions molt variades, però que compartim el propòsit de transformar i apropar a la gent del carrer, totes les decisions que es prenguen des del consistori”.

L'Esquerra de Tavernes, a pesar d'haver-se constituït fa molt poc, espera ser una opció preeminent sobre la resta d'opcions actuals, ja que aporta frescura, modernitat i la màxima voluntat de ser propers i mantenir el contacte amb totes les persones.

A les diferents assemblees, la ciutadania ha plantejat les problemàtiques que han considerat més prioritàries i que el consistori no ha volgut o no ha sabut resoldre durant les passades legislatures.

A partir d'aquest moment, la candidatura vol apropar-se a totes les associacions i col·lectius del municipi per escoltar-los i recollir les queixes i propostes que vulguen aportar. La candidatura treballarà amb fermesa i la convicció necessària per arribar a governar Tavernes des de la humiltat i el recolzament que suposa treballar a peu de carrer. "Volem una política feta pel poble i per al poble” ha dit Àngela Peiró, número 2 de la llista.

“El medi ambient , la natura i l'agricultura són un dels elements que més defineixen la nostra identitat vallera, i cal lluitar per preservar-les i seguir creixent de manera sostenible”, ha afirmat Fermí Jareño, 5é de la candidatura. I és que, l'aposta per la modificació i adaptació dels projectes que actualment hi ha en marxa al poble, per fer-los mediambientalment sostenibles, serà un dels eixos clau de la candidatura.

A més Mariola Moreno, que ocupa el 4rt lloc, afegia “El comerç i la indústria locals han sofert moltíssim durant els anys de la crisi, i ara hem de lluitar, amb polítiques d'esquerres, per potenciar sectors que tradicionalment han fet del nostre un municipi pròsper i de futur”.

D'esquerra a dreta, Fermí, Mariola, Zeus, Àngela i Juanvi

I, “cal canviar el model de projecte turístic que ha regit els útims anys, no val anar a FITUR per vendre les nostres platges, cal canviar el sistema i potenciar tots els elements que podem oferir” ha tancat Juanvi Salavert, que ocupa el 3er lloc a la candidatura d'esquerres.

Així, el conjunt de candidats i candidates, encaren aquests comicis com un punt d'inflexió entre una política fosca i obscurantista, a una més propera i preocupada per la gent, on la realitat i les problemàtiques de les persones siguen l'eix vertebrador d'un projecte novedós i totalment participatiu, com entenem que hauria de ser la política.