El comerç, les dones i el futur

La indústria i el xicotet comerç a Tavernes sembla que passen per un dels pitjors moments des de la crisi del 2008, de la qual, segons els mitjans de comunicació i els economistes, ja hem eixit. Però, i si el problema realment està en que encara no l'hem abandonada? En este article parlaré des de la meua perspectiva, una dona treballadora amb dos xiquets menuts, que ha hagut de tirar la tovallola al seu negoci després d'anys de lluita per portar-lo endavant, sense cap mena de subvencions ni ajudes públiques i, sobretot, a un poble on la consciència de comprar localment llueix per la seua absència.

Per una banda, a Tavernes tenim un mercat central, el qual ara mateix disposa de molts llocs buits que es podrien llogar a un bon preu. Però, realment és suficient? Caldria buscar solucions des del consistori? Este espai ha sigut sempre exclusiu per a la venda de productes d'alimentació, però això en els darrers anys ha anat canviant i s'ha obert a tot tipus de comerç.

També hem de pensar en el canvi generacional. Ara per ara, més del 40% de les dones treballem fora de casa. Un avanç important cara a l'economia domèstica, però el temps és escàs per a totes les dones de hui en dia, així com per a la pretesa conciliació, marcada per la llei. És una burla d'este sistema patriarcal on encara les dones som qui tenim els treballs més precaris, i també som aquelles que demanem més reduccions de jornada per atendre les necessitats familiars. 

Així, allò que busquem és la comoditat, la rapidesa que ens donen les grans superfícies on podem trobar de tot en un mínim de temps. Però cal recordar que la seua qualitat deixa molt a desitjar si la comparem amb els productes locals o nacionals que ens pot oferir un bon mercat de proximitat, sempre dins d'un preu més que competitiu.

D'altra banda, tenim el xicotet comerç, que lluita dia a dia contra els gegants d'internet i les grans multinacionals, on l'única ajuda que reben per part de l'ajuntament és a l'ús al valencià en la retolació de la cartelleria, sempre necessària i imprescindible, però sense enfocar més ajudes al màrqueting, a la comunicació, ni a la sensibilització sobre el benefici social que suposa mantindre un comerç proper viu.

Ja és hora que des del consistori es posen a treballar per la millora del teixit comercial local. No hem d'oblidar que és una peça fonamental de la qualitat urbana i de la consolidació dels barris, i que és urgent prendre mesures que fomenten un poble amb alts nivells de complexitat, on es mesclen funcions i utilitats en un mateix espai, on es puguen trobar fàcilment llocs d'oci, comerços, serveis públics i privats, casals per a joves i un llarg etcètera. Tot això que ens pot proporcionar un centre comercial obert, viu i dinàmic, com podria arribar a ser el mercat central amb la implicació suficient dels actors adequats. Cal pensar que es podrien evitar desplaçaments fora del poble, aquells que fem per anar a les grans superfícies per resoldre les nostres necessitats quotidianes, a més de fomentar el consum local i del xicotet comerç. Tot sensibilitzant a la gent que, comprar al teu poble és generar economia local i, també, millorar les condicions dels nostres barris i carrers, punts clau que s'han de tindre en compte a l'hora de consumir.

Estes accions les ha de generar l'ajuntament, fent que els i les emprenedores, la gent dels comerços, aquells que invertim i generem riquesa local, siguem competitius dins la voràgine de les grans superfícies comercials. Ací tenim la dualitat, proximitat i qualitat, front a la distància i competència feroç. Nosaltres ho tenim clar, volem un comerç urbà, modern, competitiu i social, on la gent del poble participe de l'activitat comercial local, no només com a consumidora, sinó també com a part fonamental de la creació d'un entramat de comerç viu i socialment responsable.

Mariola Moreno