lunes, 28 de febrero de 2022

Parlem de Benestar Animal





 Fins ara el Codi Civil contemplava als animals a l’estatus jurídic <de coses amb la condició de bens immobles>. Amb la llei 17/2021 del  15 de desembre, de modificació del Codi Civil, la Llei Hipotecària i la Llei d’Enjudiciament Civil sobre el règim jurídic del animals i amb la que s'està tramitant ja al Congrés, els animals passen a ser considerats éssers vius dotats de sensibilitat.

Els drets amb la relació de la persona i l’ animal (siga de companyia, domèstic, silvestre o salvatge) passen a ser exercitats atenent al seu benestar i protecció, evitant el maltractament, l’abandonament i la provocació de mort cruel o innecessària.

Bàsicament aquesta llei contempla el destí i el benestar de l’animal de companyia.  Les persones que compartim eixe vincle celebrem que se’ls dote d’eixa protecció i estiguen emparats per la Llei en cas de separació, divorci, mort, violència de gènere, entre d'altres, de les persones cuidadores. Així com que ja no podran ser embargats ni tornats al seu propietari en cas d’ haver sofert maltractament. 

En aquesta Llei trobem a faltar que per a garantir el destí de l animal, en cas de no poder adjudicar una llar per al mateix, es dote de més inversió per a protectores i associacions, evitant que acabe en una gossera minimitzant el risc de mort de l’animal i dotant-lo d’una vida digna.

Què passa amb la resta d’animals? Podem considerar aquesta una Llei classista, on no tots estaran dalt “ L’arca de Noé”. El Ministeri d’Agricultura crearà una normativa exclusiva per als gossos de caça, deixant-los així desemparats respecte als de la seua mateixa espècie. Continuaran sofrint abusos, lesions, abandonaments, inclús mort, quan ja no els servisquen. Així com amb la continuació del negoci de compravenda que es basa en l'explotació i el sofriment amb ànims de lucre.

 

Queden exclosos i desprotegits els animals usats per a la tauromàquia, maltractats i torturats a les places, recintes i carrers. Continuarem amb la barbàrie d’eixes pràctiques i amb esports i campionats regularitzats com el Tir i Arrossegament, la pesca i la caça descontrolada, entre altres.

 

Els animals explotats per la indústria ramadera tampoc gaudiran de la nova Llei, permitint l’usufructe i l’ adquisició d’animals per ocupació, vivint en miniespais i explotant-los exponencialment.

 

Demanem que els drets siguen igualitaris, independentment de l'espècie i la procedència de l’animal. Tots, sense distinció, són éssers amb sensibilitat.

 

Reincidim en que l'educació i la sensibilitat és la base fonamental per a evitar casos i pràctiques que ja deurien haver sigut erradicades a l’ Estat Espanyol.


Esther Felis

viernes, 25 de febrero de 2022

NO A LA GUERRA, NI UCRAÏNA NI ENLLOC

 Estem assistint a un espectacle trist, i observem amb incredulitat i impotència com l'exèrcit de la Federació Russa ha envaït Ucraïna, una nova guerra, a un nou segle, a la vella Europa. Les raons, segons el Putin, per fer front al genocidi que el govern de la envaïda Ucraïna està sotmetent a la minoria russa establerta a les seues fronteres, i empentat per la crida d’ajuda d’aquestes minories. Totes les lleis internacionals sobre sobirania han saltat en un tres i no res, i les tropes russes segons els informadors ja estan a les portes de la capital Kiev.

    

    Les veus a tot el món clamant contra la guerra són nombroses, i ens unim a elles. Però fent ús del pensament crític no volem deixar l’oportunitat de rebel·lar-nos contra l’espectacle muntat per uns i altres. Ja són més de 70 anys que el poble palestí està sotmès a una continua neteja ètnica per part de l’estat d’Israel, i les veus d’occident segueixen en silenci; i recordem també el poble kurd, un poble massacrat per varis estats, com Turquia, Iraq, i sense deixar enrere el poble sahrauí abandonat a la seua sort. L’OTAN calla davant aquest casos tant flagrants de incompliment de les lleis internacionals, i ara alça la veu davant aquest delicte. Les planyeres ja estan soltant llàgrimes i clamant per la pau inexistent des de fa molts anys, la hipocresia elevada al seu màxim exponent, vergonya cavallers, vergonya.



    Quan escolte el sorolls de les armes, sempre recorde els escrits que vaig trobar allà pels anys 80  a Càceres on vaig servir a la pàtria: “És més fàcil militaritzar a un civil que civilitzar a un militar”, i ara ho estem veient, els governants ucraïnesos cridant al poble a empènyer les armes, i els ucraïnesos inflats de patriotisme eixir a defendre la pàtria, i a l’altra banda de la frontera, els soldats russos, fent cas a governants i generals embogits per a fer gran la seua. L’altre escrit era el pensament d’un pilot alemany de la segon guerra mundial, Érich Hartmann, “La guerra és un lloc on joves que no es coneixen, i no s’odien es maten entre ells, per la decisió de vells que es coneixen i s’odien però que no es maten”. Des de les seues poltrones, mals polítics i pitjors persones animen als seus compatriotes a combatre i a morir per la pàtria, mentre ells estan segurs en els seus amagatalls.

    No volem la guerra, ni a Ucraïna ni enlloc, i alcem la veu contra mals polítics i mals generals que empenyen als seus pobles a morir per alguna cosa tant abstracta com la pàtria. La humanitat torna a cometre els mateixos errors, les ànsies de poder, odi, imperialisme, i unes ments malaltes han engegat una guerra, i tots sabem qui va a perdre.


    No podem quedar-nos de braços creuats, la cultura de la pau s'ha d'imposar a la cultura bel·licista. Quan els signes, pàtries i banderes serveixen per fer la guerra deixen de tindre sentit, res val si és per sotmetre.


Adrià Pérez Verger

lunes, 7 de febrero de 2022

MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA



L’OMS ha publicat unes dades sobre la mutilació genital femenina que són 

esgarrifoses, segons l’organització depenent de l’ONU, més de 200 dones de totes les edats 

vives han estat víctimes d’aquesta aberració. Però què és i quins efectes sobre la dona 

produeix? 


 Segons l’Organització Mundial de la Salut, dins d’aquesta denominació estan incloses 

totes les intervencions per motius de salut, o no, que alteren o lesionen els òrgans genitals 

femenins. És ben sabut que no aporten cap benefici per a la dona, i sí molts problemes de 

salut, des d'hemorràgies , quistes, problemes urinaris, complicacions al part, fins i tot la mort de 

les pròpies dones. L’edat en que solen fer aquestes intervencions, sol rondar la quinzena 

d’anys, i es practiquen per motius religiosos, sexuals o per tradició, però segurament estareu 

d’acord que és una completa violació de la llibertat personal de la dona, i un incompliment dels 

drets humans. 


Hi ha diversos tipus de mutilació genital femenina, i totes són igual de lesives i degradants. 

La Clitoridectomia, la ressecció total o parcial del clítoris o del prepuci; Excissió. Ressecció parcial 

o total del clítoris i dels llavis menors, amb excissió o sense dels llavis majors; Infibulació, 

estretament de l’obertura vaginal, que es segella cosint els llavis majors. Són aquests 

procediments els més freqüents, però hi ha molts més. igual o més lesius. Les conseqüencies ja 

les hem anomenades abans, però anem a dividir-les en dos blocs, el primer produïts al mateix 

moment de la pràctica, que poden ser hemorràgies, dolor, impactes a la salut mental, i arribar 

a vegades a la mort, el segon bloc estaria amb les conseqüències a més llarg termini, 

problemes vaginals i sexuals, infeccions urinàries, a vegades intervencions quirúrgiques per 

resoldre problemes, i com no els problemes psicològics originats per aquestes pràctiques. 

 

Per acabar amb aquesta xacra, que tant de mal fa a milions de persones, són moltes les 

organitzacions no governamentals que estan treballant sobre el terreny, intentant sensibilitzar 

a la població, i pressionant a governs per la completa prohibició d’aquestes pràctiques. Però 

cal arribar un poc més lluny, i  fer visible aquestes pràctiques a les nostres societats d’una 

manera activa. Com sabem, entre nosaltres hi ha nouvinguts que per raons religiosos o també 

per tradició poden estar atrets per portar a les seues filles perquè les mutilen, i de fet alguna 

vegada s’ha donat el cas; així que un primer moviment seria informar a aquest sector de la 

població, i després vigilar no ho facen de manera clandestina, o moviments cap a països on les 

pràctiques són legals. 


Com tots els problemes, fins que no li posem cara i nom, no arriben a sensibilitzar a la 

majoria de la població, és quan veuen a la cara d’aquestes dones el rictus del sofriment i la 

vexació quan ens adonem del calvari que viuen. El 6 de febrer, està establert com dia 

Internacional Dia Mundial de Tolerància Zero a la Mutilació Genital Femenina, i les xiquetes i 

dones que estan en perill de sofrir aquestes pràctiques mereixen que els governs occidentals, 

es banyen d’una vegada, i pressionen de manera persistent perquè siguen abolides aquestes 

lleis i costums ancorades a segles passats i sense cap tipus de sentit.


Adrià Pérez

Parlem de Benestar Animal

  Fins ara el Codi Civil contemplava als animals a l’estatus jurídic <de coses amb la condició de bens immobles>. Amb la llei 17/20...