Tres dretes bàsics en el dia internacional de la Classe Treballadora hem de reenvindicar, protegir i exigir: una sanitat pública , una educació pública i de qualitat i una vivienda digna.
Uns pilars fonamentals en democràcia i que la classe treballadora, a dia de hui, encara no té cobertes al 100%. En aquestos temps tan convulsos que estem vivint, amb una pandèmia assolint nivells mai vistos arreu del món, ha quedat més que demostrat que allò públic és l'única garantia per poder tindre una vida digna.
Molts són els drets que han anat aconseguint-se al llarg de la història.La jornada laboral de 8 hores gràcies a una vaga de 44 dies per treballadors de la indústria elèctrica de Catalunya -La vaga de la Canadenca- , encapçalada pels sindicats UGT i CNT , aquest últim de tarannà anarquista.
Durant la segona república, i amb un govern composat per socialistes i comunistes, es vàren aconseguir també les vacances pagades per als treballadors no públics. Durant aquest període, s'aconseguiren també drets assistencials bàsics, com la Seguretat Social, la prestació per desocupació o les pensions, a part de reconèixer els accidents laborals o, com no, que la dona poguera tindre un contracte laboral.
I ara que l' extrema dreta exclata en aquest país, hereus del maleït dictador Franco, on durant 40 anys de dictadura es van perdre molts dels drets aconseguits, hereus de dinasties amb 4 cognoms, de terratinents de temps immemorials exclamen per tots els mitjans de comunicació que el comunisme, i el socialisme, són l'enemic a batre, quan no hem d'oblidar, que aquest franquisme, aquesta dreta rància i vella, no ha lluitat mai per cap dels drets aconseguits per la classe treballadora, més encara, s'han oposat frontalment, amb la força de les armes, els càstics i la repressió.
El capitalisme actual, que causa la tempesta perfecta, que ens porta a la precarietat laboral, a les hores extres sense cobrar, horaris impossibles on la conciliació familiar és una utopia i on els grans lobbys es fan rics a base de les nostres misèries.
És la diferencia entre ells i nosaltres, el treballadors, la consciència de classe, aquella que ells tenen molt ben apresa però que nosaltres com a classe treballadora, hem de lluitar el doble perquè l'hem perduda enmig d'aquest capitalisme que sap molt bé com utilitzar la seua ferramenta més obscura i útil que té, el feixisme.
Mariola Moreno Perelló
