Era un 14 d'abril, bonic dia
i onejava la bandera tricolor
a Eibar a les sis de la matinada
i poc a poc per tot arreu del territori espanyol.
Sonava la internacional, bonic dia
un dia festiu i reivindicatiu
punys en alt, ulls plorosos
aires de canvi, alegria.
S'anava a modernitzar el país
un país amb més drets
un país més inclusiu
hi havia molt per construir.
Reforma agrària, drets laborals
decrets agraris, cooperatives
prou d'acumular terres
aquestes són per a treballar.
Educació, més escoles
alfabetització de zones rurals
prou de creus, de rosaris
educació laica, prou sants.
Educació, per fi, mixta
oberta, sana, constructiva
educació sense càstig físic
preparar per a la vida.
Llibertat de pensament
sindicalisme, orgull de classe
dret a la cultura, pedagogia
música, art, biblioteques.
Una república també de dones
valentes, necessàries, crucials.
Va arribar el sufragi Universal
amb la gran Clara Campoamor.
La dona ja no era passiva
la dona tenia veu pròpia.
Es va despenalitzar l'adulteri
es va admetre el divorci
I com no, Dolores Ibárruri
La Pasionaria, dona lluitadora
líder del partit comunista
Diputada en el 1936.
Emoció als ulls de qui ho va viure
veu tremolosa, afloren sentiments
pell de gallina al vore les imatges
al llegir els testimonis i documents.
14 d'abril, bonic dia
i bonic serà el dia que ho repetim
anem cap a la III república
poc a poc anem fent camí.
Àngela Peiró Camús.
