La prostitució, la cara oculta de les violències de gènere

Quan parlem de violència de gènere, totes i tots sabem més o menys quina és la seua definició: tota aquella conducta o amenaça que es realitza conscientment ,causant danys psicològics, físics, econòmics i sexuals com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i de les relacions de poder que els homes exerceixen cap a les dones. 

Encara que malauradament en aquesta societat hi ha persones que neguen aquest tipus de violencia, a la qual anomenen eufemísticament “violència intrafamiliar” -sembla que s’han quedat ancorats al franquisme- nosaltres evolucionem i sabem distingir-les massa bé. I com evolucionem i madurem, en aquest article anem a posar de manifest un tipus de violència que fins ara ha estat amagada, sobretot perquè està tan normalitzada, que moltes i molts no éreu conscients que ho fora: la prostitució.

Tornem enrere, consultem la definició de violència de gènere que anomene abans, i ara tenint en compte que la prostitució no és voluntària en cap dels casos, cap dona es prostituiria si tinguera altres mitjans per a viure, anem a desenvolupar que és el que fa que la prostitució siga un tipus de violència de gènere.

• 45.000 dones i xiquetes que son prostituïdes en aquest país procedeixen de les trates de persones, organitzacions que les obliguen a malvendre el seu cos, la majoria dones i adolescents migrants que venen enganyades per aquestes màfies i, que, quan arriben al país de destí, troben que no van a poder tindre un treball digne com les vàren prometre, sinó més bé, un deute infinit que les obligarà a base de coaccions, pallises i amenaces a prostituir-se fins pagar-lo tot..

• És l’explotació sexual per antonomasia, la principal, encara que hi ha d’altres que algun dia en parlarem.

• Son discriminades, apallisades i violades i viuen en una situació de desigualtat i pobresa que les incapacita per sortir del cercle d’exclusió social en el que es troben.

• Causa danys físics. Les víctimes poden arribar a ser penetrades per 30 homes al dia, causant esquinços vaginals i anals. També son víctimes de pallisses per part dels consumidors de la prostitució, no tots volen sexe o el mateix tipus de sexe quan requereixen dels seus serveis.

• Causa danys psicològics. I tant que sí, totes les víctimes de la prostitució que han pogut sortir d'aquest cercle, pateixen una sèrie de dolències psicològiques de per vida, trantorns alimentaris, drogodependències i un llarg etcètera que fan molt difícil la seua recuperació i integració en la societat.

I bé, ara que ja sabem que la prostitució és un tipus de violència de gènere, anem a ficar el focus d'atenció en el victimari, no en la víctima, anem a parlar-ne del consumidor, la persona que paga per tindre sexe, tant si és conscient o no que el seu desig és una opressió per a la persona que ho pateix. Aquesta pràctica, segons el meu punt de vista, tan normalitzada en la nostra societat, ha de ser eradicada, abolida, mitjançant metodologies tan eficaces com la sensibilització de la societat, amb l'objectiu de la no normalització d’aquesta pràctica. La reeducació de la nostra generació i l'educació dels nostres infants és un pas imprescindible per aconseguir-ho.

Hi ha països on ja fa temps que la prostitució és regulada, pero com dic abans, nosaltres evolucionem i en aquesta evolució s’ha vist que la regularització no acaba amb el problema, no trauen de l’equació les màfies que es dediquen a la trata de persones, no acaba amb la violència que pateixen aquestes dones, no acaba amb el patiment i el sofriment de les víctimes.

La solució passa per començar a parlar d’abolir la prostitució, intensificant la lluita contra l’explotació sexual i la trata de persones,  reforçar els instruments policials i judicials i incrementar l’atenció integral a les víctimes de la prostitució. Potser així, l’abolició no sone tant a utopia sinó a una realitat , que amb moltes dificultats pot arribar a ser un nou camí per eradicar les violències de gènere.

Mariola Moreno Perelló

 

El 1er de maig: Lluitem pels nostres drets

Tres dretes bàsics en el dia internacional de la Classe Treballadora hem de reenvindicar, protegir i exigir: una sanitat pública , una educació pública i de qualitat i una vivienda digna. 

Uns pilars fonamentals en democràcia i que la classe treballadora, a dia de hui, encara no té cobertes al 100%. En aquestos temps tan convulsos que estem vivint, amb una pandèmia assolint nivells mai vistos arreu del món, ha quedat més que demostrat que allò públic és l'única garantia per poder tindre una vida digna. 

Molts són els drets que han anat aconseguint-se al llarg de la història.La jornada laboral de 8 hores gràcies a  una vaga de 44 dies per treballadors de la indústria elèctrica de Catalunya -La vaga de la Canadenca- , encapçalada pels sindicats UGT i CNT , aquest últim de tarannà anarquista. 

Durant la segona república, i amb un govern composat per socialistes i comunistes, es vàren aconseguir també les vacances pagades per als treballadors no públics. Durant aquest període, s'aconseguiren també drets assistencials bàsics, com la Seguretat Social, la prestació per desocupació o les pensions, a part de reconèixer els accidents laborals o, com no, que la dona poguera tindre un contracte laboral. 

I ara que l' extrema dreta exclata en aquest país, hereus del maleït dictador Franco, on durant 40 anys de dictadura es van perdre molts dels drets aconseguits, hereus de dinasties amb 4 cognoms, de terratinents de temps immemorials exclamen per tots els mitjans de comunicació que el comunisme, i el socialisme, són l'enemic a batre, quan no hem d'oblidar, que aquest franquisme, aquesta dreta rància i vella, no ha lluitat mai per cap dels drets aconseguits per la classe treballadora, més encara, s'han oposat frontalment, amb la força de les armes, els càstics i la repressió.

El capitalisme actual, que causa la tempesta perfecta, que ens porta a la precarietat laboral, a les hores extres sense cobrar, horaris impossibles on la conciliació familiar és una utopia i on els grans lobbys es fan rics a base de les nostres misèries. 

És la diferencia entre ells i nosaltres, el treballadors, la consciència de classe, aquella que ells tenen molt ben apresa però que nosaltres com a classe treballadora, hem de lluitar el doble perquè l'hem perduda enmig d'aquest capitalisme que sap molt bé com utilitzar la seua ferramenta més obscura i útil que té, el feixisme.

Mariola Moreno Perelló

14 D'ABRIL

Era un 14 d'abril, bonic dia

i onejava la bandera tricolor

a Eibar a les sis de la matinada

i poc a poc per tot arreu del territori espanyol.

Sonava la internacional, bonic dia

un dia festiu i reivindicatiu

punys en alt, ulls plorosos

aires de canvi, alegria.

S'anava a modernitzar el país

un país amb més drets

un país més inclusiu

hi havia molt per construir.

Reforma agrària, drets laborals

decrets agraris, cooperatives

prou d'acumular terres

aquestes són per a treballar.

Educació, més escoles

alfabetització de zones rurals

prou de creus, de rosaris

educació laica, prou sants.

Educació, per fi, mixta

oberta, sana, constructiva

educació sense càstig físic

preparar per a la vida.

Llibertat de pensament

sindicalisme, orgull de classe

dret a la cultura, pedagogia

música, art, biblioteques.

Una república també de dones

valentes, necessàries, crucials.

Va arribar el sufragi Universal

amb la gran Clara Campoamor.

La dona ja no era passiva

la dona tenia veu pròpia.

Es va despenalitzar l'adulteri

es va admetre el divorci

I com no, Dolores Ibárruri

La Pasionaria, dona lluitadora

líder del partit comunista

Diputada en el 1936.

Emoció als ulls de qui ho va viure

veu tremolosa, afloren sentiments

pell de gallina al vore les imatges

al llegir els testimonis i documents.

14 d'abril, bonic dia

i bonic serà el dia que ho repetim

anem cap a la III república

poc a poc anem fent camí.

Àngela Peiró Camús.

Poesia pel dia de l'aigua: La vida és com l'aigua d'un riu

La vida és com l'aigua d'un riu.

Surt i flueix lliure pel curs normal

Tan pura i necessària com la sang

que circula imbatible per la teva carn.

A vegades corre tranquil·la i és riu

i massa vegades va de pressa rosegant

Quan més camina més s'agranda

Junt a molta més aigua que va aplegant

Però a vegades entropesses amb un mur

Com en una presa a  la vora d'un pantà

I per molta força que tinga l'aigua

No pot seguir el seu curs natural

S'aprofiten de tu per a viure com ningú

Contaminen i envenenen sense pietat

T'utilitzen per a netejar-se la seva merda

I entonces la vida de l'aigua s'ha acabat.

La vida és com l'aigua d'un riu

I el riu és del món, es de la natura

És de les plantes, és dels animals

Però l'únic que no la respecta

És l'ésser humà.


Xavi Moreno Perelló

Poesia Contra la discriminació Racial: Sóc Negre i m'encanta

 

SÓC NEGRE I M'ENCANTA

Sóc negre i m’encanta, 

no patisques, no m’ofens.

Sóc negre, i m’encanta, 

No em menysprees, sóc un home valent.

Sóc caribeny i m’encanta,

 no et cregues que em passe el dia ballant.

Sóc Rastafari i m’encanta,

no em jutges ,no passe la nit fumant.

Sóc jo, sóc íntegre,  pare de dues belleses

I us escric aquestes línies sense preses.

Raphael Nancy

21 de Març , dia internacional de la Poesia i Contra la discriminació racial

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA DISCRIMINACIÓ RACIAL

 

El 21 de març és el dia on recordem que les discriminacions racials haurien d’acabar.

Avui seria el dia perfecte per celebrar que ja no existeixen aquest tipus de discriminacions.

Però malauradament no és així, ja que la ignorància fa que molta gent es crega el missatge racista de la Ultradreta.

Ahir es va fer viral a les xarxes socials (tiktok) un vídeo on una dona d’avançada edat insultava i cridava a un jove africà. Un succès nefast i vergonyós. 

Aquest tipus d’agressions no poden seguir existint al nostre estat mai més. No podem creure’ns el missatge de l’Abascal, de la Monasterio i companyia, ja que sabem que el seu missatge està ple d’odi.

No podem continuar permitint que hi haja discriminació de salari per vindre d’un país del continent veí, sobretot perquè no vénen a furtar-nos res, vénen a poder tindre una vida digna, millorar les seues condicions, com faríem qualsevol de nosaltres si ens tocara marxar de les nostres llars.

No podem permetre que continue existint l’explotació de persones, fent hores i hores i cobrant una misèria.

No podem permetre que persones africanes, sud-americanes, àrabs o de qualsevol altra ètnia no caucàsica, siguen maltractades en llocs públics, en transports o institucions públiques.

Perquè ahí és on estem demostrant la pobresa nosaltres. Perquè ser ric no és solament tindre diners, ser ric és tindre valors, és acceptar les diferències d’altres persones, ser ric és ser bona persona, ser humil, ser solidari, ser empàtic…

Avui nosaltres, L’Esquerra de Tavernes, volem dir que ja hi ha prou, ja prou de discriminar a altres persones, pel fet de ser negres, marroquins o de vindre de països sudamericans, de l'est d'Europa o països subdesenvolupats. No oblidem que el racisme també és selectiu amb la pobresa.

Com deia Margaret Atwood: Espere que les persones se n'adonen que sols existeix una raça: la raça humana, i que totes formem part d’ella.

O com deia Nelson Mandela: Ningú neix odiant a una altra persona pel color de la seua pell, orígen, creença o religió.

Estefania Mota

Oportunitats turístiques

 

Recentment, ens hem fet ressò de la notícia que l’Ajuntament, planeja obrir una nova oficina de turisme. Tindríem així, dos oficines. L’actual a l'Avinguda la Marina de la platja, i una dins el municipi, concretament a la plaça Rafael Chirbes, en un despatx entre la casa de la cultura i la biblioteca.

A més, se’ns informa que s’està treballant en un Pla Estratègic Turístic, on la regidoria posa de manifest la seua intenció de promocionar el poble, començant per la gastronomia, el patrimoni cultural i natural, entre altres.

No hem pogut accedir a eixe Pla Estratègic que es menciona i, sincerament, tenim moltes ganes, esperem que ens el passen prompte, per tant, no podem entrar en termes més tècnics ni en valoracions profundes. Des de l’esquerra de Tavernes sempre hem cregut en el turisme, és una indubtable font de riquesa, no sols econòmica, sinó d’intercanvi social i cultural, i de respecte i coneixença del medi natural que ens envolta.

De fet, en el nostre programa electoral, portàvem punts específics sobre aquest tema, que qualsevol pot consultar o preguntar-nos. Sempre hem defensat que el poble té un gran potencial turístic i que les coses s’han de fer bé, per això, sempre ens tindran al costat dels projectes amb trellat, treballats i beneficiosos per al poble.

No obstant, en relació a la notícia, trobem certs punts que ens fan dubtar, o com a poc, pensar:

• “l’Ajuntament està treballant en un Pla Estratègic” què significa això? Que abans no hi havia? Que tot eixe “desenvolupament” turístic del poble (Tavernes ciutat de festivals.....) era un “pensat i fet”?

• Tavernes té molt de potencial, ho hem dit, ho sabem, i ho repetirem tantes vegades com calga, però potencial significa que està ocult, que no està desenvolupat, i que la notícia siga obrir una oficina de turisme, creiem, que és començar la casa per la teulada. Turisme gastronòmic, sí, perfecta idea, però, i? Divulgar el patrimoni cultural i natural del municipi, perfecte també per suposat, però està preparat? Ho estarà abans de la nova tourist info?. Es col·laborarà en les associacions o s’utilitzaran interessadament com tantes altres vegades?

• “Este servicio que la ciudadanía necesita”, un punt que discrepem bastant, som de turisme, però es evident que ARA mateix hi ha altres prioritats. I fer una oficina de turisme per al propi veïnat tal com es comenta a la notícia, doncs ens pareix un poc fora de lloc, la idea de ser “turista en tu propia ciudad” poc recorregut pot tindre al nostre municipi i, menys per a justificar una nova Tourist Info.

• Repetim que no tenim tota la informació (constant s'acostuma a repetir massa....), i, estem expectants de poder tindre-la (no sols nosaltres clar, sinó també molts empresaris, professionals i associacions) però a priori ens pareix molta faena i molt complicada per fer un anunci d'una nova oficina de turisme de bones a primeres.. No obstant, i a falta de concrecions, des d’Esquerra de Tavernes celebrem que finalment es done al turisme i al poble la importància i la planificació que es mereix i necessita.
  
  Tavernes te moltíssim de potencial a molts nivells, ja és hora de que ens n'adonem i treballem pel poble.
  
  Juanvi Salavert- Graduat en Turisme